La fórmula magistral

Alfred Bosch està tan acostumat a que la gent l’increpi pel carrer Escudellers com la gent a escoltar les seves extravagàncies dialèctiques. El líder dels republicans barcelonins és un personatge pintoresc bregat en mil batalles polítiques, per això quan parla no puc evitar acabar desconcertada perquè mai sé si ha dit blanc o negre, si va o torna. I no és que no estigui acostumada a aquest llenguatge sinuós que diu molt però no diu res. Em vaig estrenar en aquest apassionant joc de la descodificació d’enigmes en època del president Pasqual Maragall quan Joaquim Nadal feia de portaveu del tripartit. Tanmateix, amb Bosch no hi ha manera per molt que em gravi les seves declaracions i les escolti cinquanta vegades.

L’alcaldable republicà, escollit democràticament en unes primàries on no va gosar presentar-s’hi ningú més, ja ha posat la directa cap a les eleccions municipals de l’any que ve i dijous passat va presentar en una conferència a l’Escola Industrial el seu projecte per a Barcelona. Lamentablement no va tenir l’impacte mediàtic de Jordi Graupera i si va arribar al mig miler d’espectadors va ser perquè ERC va passar llista i va amenaçar amb l’exili els que pretenien fer campana. A Bosch, com a venedor de fum no hi ha qui el guanyi. Ara ha trobat la pedra filosofal perquè la ciutat superi el desgavell provocat per la fAda Colau. La seva fórmula magistral de l’èxit és la suma de talent, esforç i col·laboració. I que cadascú entengui el que vulgui.

La Barcelona que imagina Bosch és una capital de les persones, “amb persones i per a les persones”. Reflexiono i arribo a la conclusió que Alberto Fernández Díaz, que ara reclama pistoles taser per als urbans perquè es defensin de manters i ocupes, podria comprar-li la frase. Tanmateix, no em rendeixo i segueixo a l’espera de la genialitat. Diu el dirigent republicà que quan no s’ha aplicat la fórmula Barcelona la ciutat ha perdut lluentor com ha passat amb el govern de BComú. “Clarament no ha funcionat perquè no ha acabat d’entendre l’ADN de la ciutat i d’adoptar la fórmula Barcelona”, remarca. Bosch, que aspirava a governar amb Colau, l’acusa ara d’haver convertit la capitat catalana en la “capital dels problemes” i amb això també coincideix amb el líder dels populars barcelonins. Sospiro resignada.

Com a exemple dels suposats problemes que ha creat el desgovern dels comuns, el dirigent republicà esmenta el turisme oblidant intencionadament que ell va donar suport al PEUAT que tantes ires ha provocat en el sector turístic barceloní. I això em fa recordar un debat recent organitzat pel seu partit per parlar del model turístic amb representants d’hotels i apartaments. Em consola saber que no sóc l’única periodista que pensa que Bosch és el rei de l’ambigüitat perquè la periodista que va firmar la crònica utilitzava el mateix adjectiu. Això sí, la riquesa del vocabulari va estar a l’alçada de l’expert africanista. Em quedo amb dues paraules: zonificar i turismefília. I que cadascú entengui el que vulgui. Un altre cop.

Tornant a la conferència del dijous, Alfred Bosch va avançar algunes idees del seu programa electoral: un pacte per l’habitatge que inclogui tots els agents, la gratuïtat de les escoles bressol i un pla de mobilitat metropolità que exclou la connexió dels tramvies. Per sort, quan jo ja començava a badallar va aparèixer el rampell dalinià que tant caracteritza l’escriptor en guaret. Si ERC guanya les eleccions municipals, Barcelona tindrà una regidoria de petites coses que s’encarregarà d’arreglar els bancs trencats i canviar les bombetes perquè ara no hi ha cap regidor que ho faci. No sé si Bosch tindrà temps de trobar entre els quadres del partit personal prou capacitat per fer de regidor lampista. Li desitjo molta sort.

(Visited 41 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari