Com és possible que els mitjans de comunicació catalans no informessin de les trapelleries de la família Pujol i dels negocis tèrbols de CDC i de nombrosos membres del govern català durant tants anys? És una pregunta que s’ha plantejat darrerament sovint i de la qual m’han demanat el meu parer en entrevistes radiofòniques o treballs universitaris.
La resposta convencional actual és doble: Jordi Pujol tenia ‘comprats’ gran part dels mitjans de comunicació a base de diners o sintonia ideològica i els adversaris polítics a base d’intercanvi de vots i suports imprescindibles.
Es fa referència a l'”oasi” català o a l'”omertà” informativa d’aquells temps. I se’n parla com si fos aigua passada, una etapa (pantalla, en dirien ara) ja superada. Malauradament tinc la impressió que no és així. La ‘repartidora’ de diners als mitjans de comunicació que va instaurar Pujol funciona a ple rendiment. I aquesta ‘repartidora‘ continua fent callar moltes boques.
És cert que hi ha mitjans que denuncien, sobretot a través d’Internet, fets i actituds que en els temps de màxim control pujolista segurament no haurien sortit a la llum. Però moltes d’aquestes notícies no apareixen als mitjans beneficiats pel repartiment de diners públics. A més, Catalunya Ràdio i TV3 juguen en una lliga diferent, en la qual l’objectivitat i el pluralisme van passar a la història ja fa anys.
Que el servei d’ambulàncies per atendre les víctimes de l’accident de l’autocar a Freginals va ser deficient no va ser d’interès informatiu per la majoria de mitjans del ‘règim’. Les picabaralles entre el Govern català i l’espanyol per la rebuda protocolària al primer ministre italià, Matteo Renzi, quan va desplaçar-se a Catalunya arran de l’accident, han estat explicades de forma ben diferent per aquests mitjans i els de cordes contràries.
Les seqüeles que l’històric oasi català ha deixat en la mentalitat de molts catalans es noten en casos com aquest. Si pengeu a les xarxes socials informacions que difereixen de la versió oficialista sovint us trobareu que us recriminen que les hagueu copiat de mitjans crítics amb el govern català o el procés independentista.
“No sé perquè penges notícies que publiquen aquests portals ‘fatxes’, ‘anticatalans’ o ‘unionistes'”, us escriuran als comentaris a aquestes informacions. És cert que no totes aquestes notícies són correctes i n’hi ha de deliberadament distorsionades o falses. Però no es pot descartar d’entrada tot allò que publiquen perquè sovint recullen informacions que la ‘Brunete catalana’ amaga.
Al fals oasi català encara hi abeuren molts periodistes i mitjans.
