L’objectiu de la gran banca és fer desaparèixer els diners de les nostres butxaques. Pretén eliminar d’un cop, a partir de l’any 2018, totes les transaccions comercials en efectiu. Els motius esgrimits són clars i tots hi estarem d’acord: evitar el terrorisme, l’evasió fiscal, delictes criminals com el tràfic de drogues o el blanqueig de capitals.
Però crec que val la pena d’analitzar els veritables motius que s’amaguen darrere d’aquesta proposta. Encara que hi hagi lectors que creuen que aquests rotllos financers no van amb ells, estic segur que ens interessen a tots i cadascun de nosaltres. Podem pensar que el més clar i senzill és pagar-ho tot amb la targeta de crèdit.
No obstant això, els motius reals per implementar els diners zero són preocupants per a tothom. L’objectiu és desapropiar els estalviadors. Els bancs van darrere dels seus diners, dels seus estalvis. L’economia ha arribat a un punt on el creixement és gairebé impossible, així que cal inventar alguna cosa de nou o bé refer el sistema.
L’1% de la població que posseeix tant com el 99% restant no vol que res canviï, perquè així podrà seguir mantenint el seu poder i els seus privilegis. Ja s’han posat en marxa. Què poden fer? Doncs ja han trobat una solució fàcil i, al mateix temps, efectiva.
La decisió d’eliminar els diners en efectiu es basa en els estudis de l’economista i professor de la universitat nord-americana de Harvard Kenneth Rogoff, el qual proposa aplicar interessos negatius a l’estalvi. Però això solament seria possible si no existissin els diners en efectiu, ja que el cash és el principal problema, perquè els bancs centrals ja no poden abaixar més els tipus d’interès.
Així, si s’eliminessin els diners en efectiu, tindrien una solució fàcil i efectiva.
Però abans que aquesta teoria del professor Rogoff passi a ser una realitat caldrà fer algun pas més. Ara l’estalviador diposita els diners al banc i l’entitat financera el compensa amb un benefici. Però si deixar els diners propis en un compte corrent significa tenir cada dia menys diners perquè el banc ens aplica interessos negatius, la reacció prevista del ciutadà serà gastar aquests diners en consum de béns i serveis. En lloc d’estalvi viuríem en una societat totalment consumista. D’aquesta manera es mantindria l’actual sistema econòmic capitalista en funcionament.
En canvi, si existeixen els diners en efectiu, com fins ara, el ciutadà tindria la possibilitat d’anar a la seva entitat financera, retirar els seus estalvis i guardar-los sota el matalàs (com feien els avis). Perquè això no succeeixi, la solució elegant i segura seria eliminar els diners en efectiu.
Potser, arribat a aquest punt, vostè creu que aquesta teoria no es portarà mai a la pràctica. Doncs miri cap a Suècia, on actualment hi ha un tipus d’interès negatiu del 0,35%, encara que de moment els diners en efectiu segueixen circulant.
Un altre exemple d’un país que conec bé: a Alemanya encara es realitzen gairebé el 80% de les transaccions en efectiu. Els alemanys consideren que no han de deixar totes les seves dades en totes les seves transaccions, tant pel que fa a les compres com a les vendes. Els alemanys no volem perdre la nostra intimitat. El que tenim clar és que totes les dades de les transaccions amb targeta es registren i emmagatzemen.
L’anunciada mort dels diners en efectiu i de la llibertat personal seran una altra conseqüència del turbocapitalisme. Tot va començar amb la lluita contra el diner negre, que va limitar les transaccions en efectiu a Europa per sobre dels 3.000 euros. Però el perill pot estendre’s si s’avança cap a la desaparició del cash.
