Entenc que el Ciutadà Valls no s’hagi volgut esperar al pròxim Sant Jordi per publicar la seva biografia. Si no aconsegueix situar-se entre els més llegits és millor no temptar la sort perquè l’alcaldable de les elits no gestiona bé els fracassos polítics tot i que n’encadena uns quants. Fa pocs dies va presentar a Barcelona el llibre Manuel Valls, vuelvo a casa de la mà de Mario Vargas Llosa, un altre gran patrici demòcrata vingut a menys des que se’n parla més de la seva nova dona que de la seva última novel·la. El negre deu haver escrit el llibre a corre-cuita, i cal felicitar-lo per la proesa perquè treballar a les ordres d’un egòlatra no té preu.

El relat és una primera aproximació fascinant al que serà el seu programa electoral i hauria de ser lectura obligada de la fAda Colau si l’abandona la inspiració. L’exministre francès deu haver llegit a La Vanguardia que l’accés a l’habitatge és la gran preocupació dels barcelonins i que a la ciutat hi ha poc sòl disponible, per això proposa la construcció de gratacels com a resposta a la falta de pisos. Gran pensada. El que no acaba de concretar en la seva proposta porciolista de “créixer cap a munt” és si la seva és la via Manhattan o la via banlieue. Vist el seu pedigrí, jo no descartaria que fos la segona perquè la majoria dels barcelonins que busquen desesperadament un pis assequible són pobres.

El Ciutadà Valls és gat vell de la política i, per tant, un hàbil equilibrista. Per això és republicà a França i monàrquic a Espanya. “Avui ser republicà en el món, a Europa i a Espanya no és oposar-se a la monarquia, és oposar-se a la tirania”, assegura. És igual que monarquia i tirania hagin anat històricament de la mà i que la monarquia borbònica que ell defensa amb la vehemència d’un convers la col·loqués un dictador. El martell d’heretges d’immigrants pobres no pot contenir el seu rampell d’estadista frustrat i es perd divagant sobre un pla Marshall europeu per al continent africà i rememorant la seva relació amb Obama i Merkel. Es nota que el vestit d’alcaldable li ve petit.

La gestió de la fAda Colau és el centre dels seus dards enverinats. “La ciutat està més bruta i no és tan segura com ho era abans”, insisteix obviant l’impacte que el turisme massificat té en aquest escenari apocalíptic i deixant clar que el discurs de la inseguretat de l’extrema dreta europea serà l’eix central de la seva campanya. Ja sabem que les bones notícies no compren vots, però el Ciutadà Valls hauria de llegir-se l’obra del metge i educador suec Hans Rosling. Com a mínim li canviaria aquesta cara de pomes agres que gasta. Li resumiré les línies bàsiques del pensament optimista de Rosling en una sola frase: “La majoria de la gent, inclosos polítics i experts, opina a la lleugera sobre l’estat del món sense tenir dades ni estadístiques reals per jutjar”.

Es nota que el Ciutadà Valls no és feliç perquè el seu somriure de la portada és una ganyota i en la distància curta sempre està a la defensiva. El venedor de fum cau contínuament en contradiccions argumentals que l’humanitzen i amb prou feines pot dissimular que ell és el candidat de Ciutadans i no el líder d’una plataforma fantasma formada per “catalanistes moderats, socialistes i gent de centre dreta”. Una tensa entrevista al Huffington Post on el periodista li pregunta sobre la utilització que el partit d’Albert Rivera fa del populisme revela la cara més temible –la de debò- de l’antic veí d’Horta. Al seu costat, el terrible Darth Vader és Bambi. Així que serà millor no perdre’l de vista no fos cas que acabés sent alcalde.