Exhumar al dictador Franco

Us imagineu que, després de tant embolic, ara obren el sarcòfag i la mòmia de Franco no hi és… Seria un punt de gir espectacular en el guió de la pel·lícula 'Exhumar al dictador Franco'. Un retòrcer l'argument que ni el mateix David Lynch hauria elucubrat. Una nova i suggeridora aventura pel professor Langdon de Dan Brown. Recorda també aquella comèdia de Ted Kotcheff de finals dels 80 que aquí es va anomenar "Aquest mort és molt viu"… De moment, però, no hem arribat encara a l'estadi de l'alçament de làpida –de cinc tones de pes. Ara com ara, estem tots pendents del tragí i destí final dels ossos del tirà, del Valle de los Caídos a La Almudena o a El Prado o a on punyeta acabin.

Entremig, per mantenir l'atenció del públic, es produeixen fenòmens com el de l'artista gallec que va pintar de vermell un colom i la paraula llibertat sobre la làpida del repressor, alhora que cridava mentre el reduïen: "No tinc res contra Franco!" –vols millor mostra de galleguisme…? O l'embolic entre la vicepresidenta Calvo i el Vaticà, a on la primera diu que hi ha acord per no traslladar el criminal de El Valle a La Almudena, i els segons diu que d'això res de res, acusant-la així de mentir –vuitè manament.

Crec fermament que aquests arguments, més o menys pel·liculars, només poden passar aquí. Em costa visualitzar els alemanys discutint sobre els honors o deshonors del genocida Hitler –si bé és cert que en aquest cas, diuen, la KGB va destruir fins a l'última partícula de la bèstia nazi. Aquí, passen els anys i encara hi ha polítics, de la vella i de la nova política, que es neguen a renegar del monstre, PP i Cs, i campen impunement els qui l'enalteixen (Vox). Llavors, quan es vol corregir un error històric –l'homenatge que significa el mausoleu de El Valle de los Caídos–, surten els nostàlgics i posen el crit al cel.

Per educació –cristiana– no escriure ara i aquí on dipositaria jo les despulles de Franco. Això no obstant, no sembla difícil d'endevinar. Però, entre on les llençaria jo i un mausoleu amb tots els honors hi ha un ventall d'opcions que podríem qualificar de raonables. El botxí no va tenir mai tants miraments amb les seves víctimes. De moment, però, el compromís és exhumar-lo i fer-ho abans que acabi l'any, i ja és un èxit. El destí final del genocida és el que es manté de moment en suspens. Aquest país ja ha perdut prou temps amb el dictador. Ha arribat el moment de situar Franco en el seu lloc, ben lluny de qualsevol vestigi d'honor.
 

(Visited 32 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari