Ha estat commovedor veure a la televisió de la sala d’espera d’urgències de l’hospital les furgonetes dels Mossos d’Esquadra plenes de flors en pla feu l’amor i no la guerra. Transformades en jardineres ni que sigui de forma provisional, han estat una de les moltes imatges insòlites que ens ha deixat la manifestació de Barcelona contra el terrorisme del 26 d’agost, convertida en un esperpèntic xou titulat “A veure qui la té més gran i qui fa més l’idiota”. És el que passa quan un atemptat et destrossa per dins i per fora: l’estat de xoc o et paralitza per sempre més o et fa veure la bondat en tot el que t’envolta, fins i tot en els polítics ineptes que ens desgovernen i en els policies armats fins a les dents que ens atonyinen.
Discrepo de tanta bondat florida i crec que aquestes setmanes ens hem passat de frenada amb les lloances als Mossos. La policia catalana no es caracteritza precisament pel seu tracte exquisit i la seva delicadesa a l’hora de dispersar ciutadans molestos, i en el cas dels atemptats de Barcelona i Cambrils els agents només han fet la seva feina. Em disgusta especialment aquesta mania de disparar a matar en lloc de ferir importada dels EUA perquè també el psicòpata que assassina en nom d’un Déu té dret a podrir-se en una presó, però ara no toca filosofar. M’ha descol·locat també l’èxtasi que ha provocat Trapero. No puc deixar de pensar que si ens hem quedat enlluernats amb la seva professionalitat és perquè estem acostumats a suportar funcionaris tan insolents com incompetents.
Totes aquestes delirants lloances a la policia catalana no són innocents i alguns han caigut en el parany de quatre grapes. Bàsicament, han estat instigades pels ideòlegs a sou del règim processista, tant dins com fora del govern català, amb un doble objectiu. Per una banda, restituir la imatge violenta que ha acompanyat els Mossos des dels temps de l’impresentable Felip Puig, conseller d’Interior del govern Mas i martell de perroflautes i extirpador d’ulls sense anestèsia. Per l’altra, la més important, demostrar al món que també en el cas de la policia, la catalana és millor que l’espanyola. Tot s’ho val per caldejar l’ambient de cara a una Diada que es preveia aigualida i a un referèndum de l’1-O que quasi ningú es creu.
Tanmateix, por molt que s’entestin a fer-nos veure amor on només hi ha porres i pistoles, jo segueixo desconfiant de la policia i arrufant el nas cada cop que veig un mosso amb un fusell a prop. Ara ja no treuen ulls amb pilotes de goma perquè els catalans no ens manifestem gaire contra el sistema últimament, però segueixen dispersant a cops de porra tots aquells veïns que intenten evitar un desnonament. Per a mi, tant els Mossos d’Esquadra com la Guàrdia Urbana, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil són cossos de repressió i m’és ben igual que em peguin en català o en espanyol perquè els pals fan mal igual. El seu deure era desarticular l’escamot de fanàtics assassins perquè per això els paguem i és el que han fet. Ja veurem què passarà l’1-0.
