La política catalana viu instal·lada sobre una gran mentida: el referèndum independentista anunciat pel pròxim 1 d’octubre. Ja se sap que el govern espanyol i el 71,5% dels diputats del Congrés (la suma dels representants del PP, PSOE, Ciutadans, UPN i Foro Asturias) s’hi oposen. Això fa que la seva celebració sigui, objectivament, impossible.
En primer lloc, perquè l’Estat disposa de tots els mecanismes necessaris (polítics, judicials, policials, militars…) per impedir-lo i està decidit a fer-ho.
En segon lloc, perquè la Unió Europea i els principals líders mundials, començant pel secretari general de les Nacions Unides, rebutgen explícitament les pretensions secessionistes de l’actual govern de Catalunya i no mouran ni un dit per aturar les legítimes mesures que adopti el govern espanyol per evitar la desintegració de l’Estat.
En tercer lloc, perquè la societat catalana està fortament dividida i la independència no arrossega la “massa crítica” suficient per decantar la balança. Amb el 47,8% en les eleccions del 27-S, el sobiranisme no pot imposar res.
En quart lloc, perquè l’anunciat referèndum secessionista no figurava en el programa electoral de Junts x Sí, la coalició guanyadora de les eleccions del 27-S i, en conseqüència, la seva incorporació posterior al full de ruta, a instàncies de la CUP, és un frau als votants.
En cinquè lloc, perquè l’anunciat referèndum està precedit i envoltat d’un clima greument antidemocràtic. Els mitjans de comunicació públics no practiquen en absolut la neutralitat requerida i s’han transformat en instruments del poder a favor de la independència. Les escandaloses subvencions i partides publicitàries que el govern de la Generalitat destina als mitjans de comunicació privats no tenen parió a la Unió Europea i desvirtuen, d’arrel, el debat, la reflexió i el pluralisme que requereix una qüestió d’aquesta transcendència. Tampoc ajuden a donar credibilitat i solvència a l’1-O la modificació exprés del reglament del Parlament ni l’inacceptable i absurd secretisme del contingut de la llei de transitorietat jurídica.
Arribats en aquest punt, és pertinent contraposar l’exigència d’unes noves eleccions al Parlament de Catalunya al “mantra” del “referèndum o referèndum” que propugna i repeteix el president Carles Puigdemont. Unes eleccions parlamentàries, que garanteixen la representació de tot el calidoscopi polític de la societat, són molt més democràtiques que no pas un referèndum en blanc o negre.
Catalunya no necessita un referèndum adulterat i indigerible que no porta enlloc. Catalunya necessita unes eleccions com cal! Volem urnes i volem votar!
