Cada cosa té el seu moment. Hi ha un moment pel radicalisme independentista i hi ha un moment per passar el platet per recollir les almoines. Quan s’està a Vic amb els de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per denunciar que Espanya ens mata, s’hi va i s’hi envia TV3 perquè en faci una notícia bonica. Quan s’està a Madrid i s’ha de facilitar l’accés a la Mesa del Congrés dels Diputats a representants dels partits que “maten” Catalunya –llegeixi’s PP i Ciutadans, en aquest cas- es fa a canvi que ens donin un grup parlamentari i les prebendes i els milions d’euros corresponents.
També es podria fer servir la frase bíblica aquella de que ‘la teva mà esquerra no sàpiga allò que fa la teva mà dreta’. Mà esquerra indepe a Vic, mà dreta espanyola i pessetera a Madrid.
Fer aquest exercici de doble llenguatge els mateixos dies que s’enterrava la Convergència Democràtica de Catalunya de Jordi Pujol per crear el Partit Demòcrata Català ha estat una coincidència desafortunada. Què hi farem!
Francesc Homs, cap de llista convergent a les eleccions espanyoles del 20 de desembre, es vol embutxacar els diners i els avantatges de tenir grup parlamentari propi i Artur Mas, expresident convergent i impulsor del procés independentista des del Palau de la Generalitat, s’ha embutxacat el 95% dels vots búlgars com a president del nou PDC.
Certament, Homs ha sobreactuat innecessàriament negant que els vots dels seus diputats han assegut a la Mesa del Congrés a diputats del PP i Ciutadans. Ningú se l’ha cregut. El propi Mas ha reconegut la trapelleria d’Homs però l’ha titllat de “intranscendent”.
Si Homs hagués pactat que la Fiscalia de l’Estat no demani presó per la seva implicació en l’organització de la consulta del 9N potser seria més transcendent.
Però això segur que no ho ha fet. Oi?
