El dret a pensar

Abduïts pel debat sobre què consisteix el dret a decidir i en quins àmbits de decisió es pot exercir aquest dret, ens oblidem d’un altre dret que també tenim i que potser hauríem d’exercir més. A més, és un dret que ningú no ens pot limitar. Només nosaltres mateixos podem reprimir-lo. M’estic referint al dret a pensar.

També tenim dret a somiar però vivim uns temps en els quals cal tocar de peus a terra i, per ordre de prioritats, crec que és imprescindible pensar primer. A somniar sempre hi serem a temps.

Pensem poc. Potser ho fa l’era digital en la qual vivim, on tot va a un ritme accelerat. Parlem pels xats del telèfon amb quatre persones o grups a l’hora i responem immediatament a un comentari de Facebook o de Twitter. A més, en aquest darrer cas hem de resumir el nostre pensament en 140 caràcters.

“Compta fins a 10 abans de contestar”, ens recomanaven els pares i els mestres. Les falses notícies que corren per Internet juguen amb aquesta tendència a contestar abans de pensar-ho dos cops. Sobretot si vivim en un conflicte que es planteja com a dicotomia: SI o NO. El referèndum no va ser només el dia 1 d’octubre sinó que el fem cada dia quan reaccionem en funció del bàndol en el qual estem, sense donar temps a analitzar a fons allò que ens ensenyen i la resposta que hi donem.

Una militant d’ERC va dir que un policia li havia trencat els dits de la mà dreta d’un en un, algú li va embenar la mà esquerra i mig món la va creure. Fan córrer per Internet que el major Trapero tenia un germà assassinat per ETA i un munt de gent ho ha donat per bo.

No som les úniques víctimes d’aquest joc pervers. Un diari sensacionalista britànic va publicar a portada que el primer ministre David Cameron havia tingut sexe amb un cap de porc durant una orgia i la feina va ser seva per demostrar que era una mentida integral.

Cal prestigiar el dret a pensar. I a pensar diferent dels altres. I, si em colleu, a pensar diferent dels nostres. Quan us trobeu en un grup, un cercle, una reunió, on tots penseu igual, poseu en marxa el cervell. Dubteu de les unanimitats.

Abans d’opinar i decidir és bo rumiar-s’ho una mica.

Pensem? Parlem? ¿Hablamos?

(Visited 43 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari