Aviat farà sis anys que ETA va anunciar el cessament definitiu de la seva activitat armada. Molt temps després, massa en aquests casos, ETA diu ara que es vol desarmar. La noticia, es miri del cristall en què es miri, és extraordinària i qualsevol altre país hagués repicat campanes i destapat cava davant l’anunci. Però Espanya, en això també, és diferent, i la bona nova ha passat de puntetes i sense fer escarafalls.
Per citar un cas recent, li hem dedicat més minuts a la jove condemnada a un any de presó (!) per piular d’una manera jocosa sobre la mà dreta del dictador Francisco Franco, Carrero Blanco, que al desarmament de l’organització terrorista que el va fer volar pels aires. I, com que ja no ve d’un minut, obro un breu parèntesi per parlar de la noia en qüestió: (D’una banda, poca feina deu tenir un país que es dedica a empaitar adolescents per escriure segons quines piulades; un any de presó em sembla una bestiesa de l’alçada d’un campanar, de cap manera justificable. D’altra banda, enlairada la repulsa i després de llegir altres piulades de la jove, afegir només que dubto que aquest excés d’atenció mediàtica ajudi a la noia a sortir de l’edat de la poca-solta (en castellà del ‘pavo’) en què sembla haver-se encallat).
Tornant al que em sembla important, deixeu-me posar-ho en majúscules: ETA ANUNCIA EL SEU DESARMAMENT. El desenvolupament d’aquesta voluntat manifesta situaria a ETA i a un dels conflictes més sagnants que ha patit Espanya al llarg de la seva història més recent a la vora de la seva definitiva desaparició. Però, el govern Rajoy ha tornat a triar el camí difícil per afrontar la qüestió: a la gallega, ha xiulat mirant cap a una altra cantó, com si la cosa no anés amb ell, com si tots els mals de la humanitat es poguessin resoldre desatenent-los.
L’actitud del govern del PP en la resolució del conflicte basc ha estat, si més no, ridícula. No crec que puguem trobar un altre govern que hagi actuat de manera tan sapastra com el de Rajoy davant d’un tema tan sensible com el del terrorisme. Sortosament, la seva estultícia no ha atiat el foc del conflicte i sembla que la determinació d’ETA de deixar-ho córrer és a prova d’estultícies. De totes maneres, fora bo que deixessin de jugar amb foc. Al pas que anem, la dissolució d’ETA, que és l’estadi que tothom desitja, arribarà l’any de la Maria Castanya.
L’absurd comportament del govern en el conflicte basc només pot justificar-se per miserables interessos electorals. Al PP encara li va bé el problema a mig tancar perquè, deu creure, li continua aportant rèdits electorals. O això, que és d’una mesquinesa insuperable, o Rajoy i els seus són extraordinàriament inútils, o les dues coses. La història acabarà escrivint que la desaparició d’ETA va ser possible, malgrat el govern del PP.
