El primer impuls de qualsevol perseguit per la justícia és, òbviament, intentar escapolir-se i mentir, si cal, per defensar-se. Des d’aquesta perspectiva, entenc humanament -encara que no ho comparteixi políticament- la retractació que han fet, davant el Tribunal Suprem, Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els Jordis amb l’objectiu de sortir de la garjola.
El preu que paguen per la seva participació en el procés de proclamació i fallida implementació de la República catalana és molt alt. Tots tenim sentiments i el càstig que pateixen, tancats i allunyats de llurs famílies i amics, commou i incita l’empatia i la solidaritat.
També puc entendre els exconsellers de la Generalitat que no són a Bèlgica, els dirigents polítics del PDECat i ERC que han declarat aquests dies i els exmembres de l’anterior Mesa del Parlament, encapçalada per Carme Forcadell, que -fent cas dels seus advocats- han intentat aigualir i caricaturitzar tots els esdeveniments que van passar a Catalunya entre el 6 de setembre i el 27 d’octubre per tal d’eludir la presó. Davant del magistrat Pablo Llarena han acatat explícitament el marc constitucional i l’aplicació de l’humiliant article 155 per tal d’obtenir la preuada llibertat, encara que sigui amb fiança i en espera d’un judici on s’hi juguen fortes condemnes.
Però allò que no entenc ni accepto és la hipòcrita declaració de Carles Viver Pi-Sunyer davant el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, que instrueix a Barcelona la investigació de l’1-O. El catedràtic Carles Viver Pi-Sunyer és l’artífex jurídic de tot el procés independentista i la persona clau que va donar cobertura als polítics que han tirat endavant els seus projectes legislatius i que han acabat, per fer-li cas, a la presó o imputats per gravíssims delictes.
L’egarenc Carles Vives Pi-Sunyer arrossega un trauma que ha acabat fent pagar al conjunt de la població catalana. Ell va ser magistrat del Tribunal Constitucional (TC) entre el 1992 i el 2001 i vicepresident d’aquesta institució (1998-2001). Fitxat pel primer tripartit de Pasqual Maragall, va ser l’autor de la reforma de l’Estatut del 2006 que l’any 2010 va tombar parcialment el mateix TC.
En la seva infinita supèrbia, Carles Viver Pi-Sunyer no va pair la sentència dels seus excompanys i, en venjança, va decidir fer-los la punyeta posant en marxa tota l’arquitectura jurídica de la il·lusòria República catalana, que ell sabia d’antuvi que estava condemnada al fracàs. No deixa de ser xocant que aquest catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que té la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i la Gran Creu del Mèrit Constitucional, sigui qui ha preparat les lleis per dinamitar la Constitució.
Per això, la seva declaració judicial, dient que era “purament un assessor” del procés independentista i que “hi ha una llegenda sobre la meva feina que no respon a la realitat”, sigui una infàmia. Des de l’any 2004, Carles Viver Pi-Sunyer és el cervell que, creient-se el català més intel·ligent i l’únic que podia fer escac i mat a l’Estat espanyol, ha mogut els fils de la Generalitat fins a l’aplicació de l’article 155, portant-nos col·lectivament a la divisió i al precipici.
Però bé que s’ho cobrava, com a excomissionat per la Transició Nacional i exdirector de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern: concretament, 118.000 euros a l’any! Amb tot aquest dineral que s’ha embutxacat a costa de la bona fe dels catalans durant els últims 13 anys hauria de tenir, com a mínim, la decència d’assumir davant la justícia la seva responsabilitat. Ha jugat amb tots nosaltres com si fóssim ratolins de laboratori i, en comptes de ser un home dret i valent, Carles Viver Pi-Sunyer ha demostrat que és un covard que s’amaga quan van mal dades i que no fa honor a l’il·lustre cognom de la seva família materna.
Gràcies a la frivolitat i a la temeritat d’aquest exmagistrat del Tribunal Constitucional i catedràtic de la UPF, Catalunya ha retrocedit 40 anys i ha destruït la seva reputació internacional. Que en quedi constància.
