La interminable successió de nits tropicals que estem patint és una mostra més que el canvi climàtic és una realitat tangible. Que no és una amenaça pels nostres fills o néts sinó que ens afecta als 7.500 milions de persones que vivim ara al Planeta. La temperatura puja i la contaminació persisteix. La Conferència sobre el Canvi Climàtic de París va aprovar, el desembre de 2015, uns objectius entre els quals hi havia el de limitar aquest increment de la temperatura a dos graus en relació a la que hi havia al Planeta en l’era preindustrial. És a dir, l’escalfament hi és. Del que es tracta és que no superi determinats nivells. Si no ens hi apliquem, alguns càlculs adverteixen d’increments de quatre graus o més, la qual cosa farà la vida impossible en determinats indrets i, consegüentment, dispararà el nombre de ‘refugiats climàtics’.
A Catalunya, l’augment de la temperatura en dos graus en relació als anys previs al 1900 s’assolirà d’aquí a 15 o 20 anys. Cal adaptar-s’hi i continuar treballant per mitigar la contaminació que causa aquest augment. En aquest treball cal aplaudir la Llei del Canvi Climàtic aprovada pel Parlament de Catalunya el passat dijous 27 de juliol. Tots els grups polítics hi van votar a favor, llevat del PP, que s’hi va abstenir. La llei recull gran part de les reclamacions dels experts i associacions ecologistes i fixa que d’aquí al 2030 s’han de reduir les emissions contaminants actuals en un 40%. El 2050 aquesta reducció hauria de ser absoluta. Costa d’imaginar però el titular de la notícia seria: “2050: Catalunya ja no contamina el Planeta”.
Fantàstic! Ara cal que la resta de països faci el mateix. La contaminació no entén de fronteres i de res no serviria que Catalunya no contaminés si el vent ens porta la contaminació i la calor provocada per altres països, veïns o llunyans.
El Parlament de Catalunya ha fet bé els seus deures. Però no estem sols al món. El Congrés dels Diputats té en marxa el procés d’elaboració d’una llei sobre canvi climàtic en l’àmbit espanyol. Seria terrible que entréssim en les dinàmiques partidistes a les quals estem acostumats. Ens hi juguem massa. Si tornem a barallar-nos perquè el govern català diu que no pot aplicar la llei perquè el de Madrid li regateja els diners necessaris i el de Madrid es dedica a portar al Tribunal Constitucional el text del Parlament, hem begut oli.
Només tenim un Planeta. I d’aquest Planeta no se’n sortiran ni Catalunya ni Espanya. En matèria de canvi climàtic no hi ha murs, ni fronteres que valguin.
