No només les prostitutes estan desconcertades, Dolors Montserrat. Ho estem totes les que vam escoltar la teva inintel·ligible intervenció al Congrés com a portaveu d’un partit que ha triat un ase de president. Si fossis una persona acabada d’estrenar en la política podria entendre el curtcircuit mental. Però tu, Dolors, has fet de les intrigues la teva professió i vens d’una família de ranci llinatge popular, així que no pots atribuir la teva descoordinació verbal a un episodi d’embogiment transitori fruit dels nervis. Formes part del nucli selecte de cacics d’aquesta democràcia de pa sucat amb oli que han arribat a ministres no per mèrits propis sinó pel cognom, cosa que em fa tornar a reclamar que les proves psicotècniques en el teu ram siguin obligatòries.
Jo, si fos tu, no podria continuar cobrant un sou públic com si res sabent que soc la riota de tothom: companys de partit, oposició, periodistes i ciutadans en general. Però cadascú és com és i té la vergonya i la dignitat on la té. La intel·ligència no s’encomana, això ho sap tothom, però em sorprèn que no hagis après res ni de la teva mare ni tampoc de la teva mentora, la malèfica Cospedal, tot i que alguns companys de partit caiguts ara en desgràcia asseguren que tens la mateixa mirada inquietant que la generalíssima. Suposo que volies demostrar que ets capaç de dir més bestieses que Casado, així que vas aprofitar el teu minut de glòria per encadenar frases inconnexes posant-te a la seva altura intel·lectual.
A Sant Sadurní d’Anoia, on hi vas néixer fa 45 anys, van intentar l’any passat declarar-te persona non grata. Aleshores eres ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i anaves en el paquet juntament amb Mariano Rajoy i el transversal Enric Millo. La moció la va presentar la CUP en el ple i si no va prosperar aleshores va ser perquè els republicans –amb el seu alcalde al capdavant- van jugar a la puta i la ramoneta, és a dir, que mig grup va votar a favor i l’altre mig s’hi va abstenir afegint-se als convergents tunejats i als ecosocialistes. L’empat a 4 vots va acabar amb la iniciativa. Potser ara seria un bon moment de recuperar la idea i, de pas, acabar ni que sigui metafòricament amb el regnat dels Montserrat al quadrat.
Hi ha companys de partit que ja han demanat el teu cap, però de moment el conserves sobre les espatlles. Haurem d’esperar a la teva pròxima actuació pública però sospito que el tipus de curtcircuit que vas patir té tota la pinta de ser estructural. Hi ha qui et vol ben lluny de Madrid per no perjudicar encara més un partit corrupte i el teu nom torna a sonar en les travesses per encapçalar la llista dels populars a Barcelona. Entenc que no vulguis aquest regal enverinat i entendràs que jo tampoc et vulgui com a regidora del meu ajuntament. Suposo que si prefereixes seguir escalfant la cadira a la cambra baixa és perquè no tens un pèl de tonta i has vist les enquestes d’intenció de vot. Jugar per perdre no és el teu estil.
L’últim sondeig electoral a Barcelona torna a donar als republicans la victòria però amb un resultat tan escanyolit que impossibilita quatre anys de govern estable si no hi ha pactes. A casa de la fAda Colau hi ha molts nervis perquè la victòria d’ERC per la mínima es repeteix des de fa mesos i quan els gossos lladren és perquè alguna cosa senten. Si els comuns fossin a l’oposició tampoc li farien fàstics a un Maragall alcalde, però això de perdre quan ho has tingut tot no agrada ningú. Suposo que és per això que l’equip d’assessors de la responsable de comunicació no para de créixer. Espero que vegi ràpid la llum perquè són molts sous a càrrec dels meus impostos.
M’hauria agradat llegir la crònica de la Montse Oliva de la perfomance de la portaveu popular al Congrés. Amb ella vaig compartir molts anys de professió a la secció de política del diari Avui, ella des de Madrid i jo des de Barcelona. No podrà ser. La Montse ha mort als 52 anys i ens ha deixat a tots els qui la coneixíem desconsolats.
