El refranyer recull: "Digue'm amb qui vas, i et diré qui ets". Vol dir que es pot conèixer una persona a través del seu grup d'amics o de les seves companyies. Adaptada a les actuals circumstàncies, vindria a ser: "Digue'm què piules, i et diré qui ets". He dubtat a l'hora de titular el present escrit entre la citada dita o una altra de més evangèlica: "Qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra", que es diu quan tots som culpables d'un fet, en al·lusió a l'episodi de l'evangeli de Joan (8,1-11) en què els mestres de la llei volien lapidar una dona acusada d'adulteri; Jesús els respon amb aquesta frase. Ajustada als fets que ens ocupen, diria: "Qui estigui lliure de piulada, que tiri la primera pedra".

Ve a tomb de la mitja dotzena llarga de piulades fetes fa sis anys pel qui probablement serà el pròxim president de la Generalitat, Quim Torra. Entre moltes, deia:

"Els espanyols només saben espoliar".
"Evidentment, vivim ocupats pels espanyols des del 1714".
"Francesos i espanyols comparteixen la mateixa concepció anihiladora de les nacions que malviuen als seus Estats".
"Fora bromes. Senyors, si seguim aquí alguns anys més, correm el risc d'acabar tan bojos com els mateixos espanyols".
"Anem en cotxes particulars i ens ho paguem tot. No fem com els espanyols".
"Els espanyols a Catalunya són com l'energia: no desapareixen, es transformen".
"Vergonya és una paraula que els espanyols fa anys que han eliminat del seu vocabulari".
"Sobretot, el que sorprèn és el to, la mala educació, la 'pijería' espanyola, sensació d'immundícia. Horrible".
"Sentir parlar Albert Rivera de moralitat és com sentir els espanyols parlar de democràcia".
"[Els del PSC], pobres, parlen l'espanyol com els espanyols".

La veritat, trobo vomitius alguns dels comentaris que va escriure en el seu dia Torra. En aquests moments del partit, haver d'amagar, esborrar, matisar o el que sigui, piulades per no haver comptat a cinquanta abans de publicar-les, no diu molt ni bé del tarannà del qui avui es postula a la presidència del meu país. En alguns casos, haguera estat tan senzill com canviar 'espanyols' per 'Estat espanyol'; en altres, el text no aguanta ni amb el lífting que proposo, simplement no els hauria d'haver escrit mai. Llavors, tot i que ha passat temps, i el cervell de Torra pot haver evolucionat (cap a bé), costa d'acceptar que algú que fa uns anys escrivia el que escrivia pugui representar la diversitat d'un país a on hi conviuen catalans, espanyols i gent provinguda d'altres països. Apagar el foc amb gasolina és més propi de piròmans, que d'estadistes, i el que urgeix ara i aquí és un estadista que sàpiga conciliar les dues Catalunyes. Així, vistos els precedents, sembla que anem a 'guatapeor'.

Això no obstant, trobo igualment vomitives altres piulades d'altres polítics que, paradoxalment, aquests dies critiquen les de Torra. El cas més rellevant és el del líder de Ciutadans, Albert Rivera, que va publicar les fotografies dels nou professors investigats per suposadament humiliar fills d'agents de la Guàrdia Civil després de l'1-O; d'aquells nou, quatre segueixen investigats, els altres ja no. És el que té assenyalar gent quan encara no hi ha sentència acusatòria... Però el mal de molts no és una excusa per no censurar comentaris com els que fa anys va escriure Torra. D'altra banda, les disculpes tampoc m'han semblat prou contundents. Resumint, 'digue'm que piules, i et diré qui ets'...