Els errors del processisme, que n'hi ha hagut a borbolls i que aquí hem criticat i denunciat i criticarem i denunciarem, no oculten ni justifiquen l'any de presó de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, un any d'ignomínia. Diu l'article 11 de la Declaració Universal dels Drets Humans que "tota persona acusada d'un delicte té el dret que es presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat". Abreviat: "Tothom és innocent fins que es demostri el contrari". Una sentència que amb el pas dels anys ha mutat perniciosament fins a capgirar el seu sentit inicial, i ara els Jordis i uns quants més com ells han esdevingut culpables fins que es demostri la seva innocència. I ja que parlem de justícia, això és, de totes totes, injust.

Ho escrivia millor que un servidor Benjamin Franklin l'any 1785: "És preferible que cent persones culpables puguin escapar a què un sol innocent pateixi". Tot i que probablement ell el va popularitzar, l'aforisme va ser pensat pel jurista anglès William Blackstone (segle XV), quan va afirmar que és preferible que deu culpables quedin lliures abans de fer patir un innocent.

Quan l'any 1996 es reprèn a Espanya la figura del jurat popular, vaig pensar: En cas de participar-hi, molt culpable haurà de ser l'acusat com per jugar-me-la i sentenciar-lo a presó. És a dir, davant del dubte i amb el principal objectiu de dormir amb la consciència tranquil·la, els meus teòrics acusats, siguin deu siguin cent, seran sempre innocents, quasi inclús demostrant-se la seva culpabilitat.

Desconec com de bé o malament dormen els jutges que han tingut la responsabilitat d'aplicar i resoldre un cop i un altre la presó provisional dels Jordis, de la mateixa manera que ignoro si els polítics que avalen la resolució pateixen insomni. Només sé que, fent un exercici d'empatia, la meva consciència no romandria tranquil·la sabent que dues persones que podrien ser innocents o que, de fet, ho són encara i fins que es demostri el contrari, es mantenen empresonades, segurament perseguint l'únic i innoble objectiu de l'escarment.

Com ha defensat gent molt més docta en la matèria, els càrrecs que pesen contra els Jordis són del tot injustificables i, per tant, haurien de ser retirats. En tot cas, com diu Amnistia Internacional: "En cas de demostrar-se que van convocar manifestants a fi d'impedir una operació policial lícita, això podria ser perseguit, ja que es podria tractar d'una alteració d'ordre públic, i ser objecte de sanció penal", i rebla: "Atribuir-los delictes greus com la rebel·lió o la sedició és desproporcionat i una restricció excessiva del seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica".

Subscric a ulls clucs el que deia ahir l'expresident del Suprem i del Constitucional, Pascual Sala, que tampoc veu ni rebel·lió ni sedició en el cas que ens ocupa, "els problemes polítics s'han de resoldre fent política".