Com en la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió o la Guerra Civil, l’actual envit secessionista de Catalunya s’incardina en una dinàmica geoestratègica que ultrapassa les tradicionals tensions entre Barcelona i Madrid i adquireix una dimensió internacional. La Unió Europea, Rússia i els Estats Units són els tres vèrtexs del triangle en el qual es juga l’aventura independentista que lidera Carles Puigdemont i que té la seva fita en l’anunciat referèndum del pròxim 1-O.
L’eix francoalemany vol donar un fort impuls a la vertebració institucional i política de la Unió Europea (UE). El president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, en la seva intervenció d’inici de curs davant el Parlament europeu, va propugnar la fórmula “tots en tot” per definir la voluntat de compactar encara més els 27 països de la UE. En una posterior entrevista a Euronews, Jean-Claude Juncker va deixar clar que una hipotètica Catalunya independent sortiria automàticament de la UE i caldria que, a posteriori,negociés la seva adhesió. En aquest sentit, Mariano Rajoy sap que té el suport de Brussel·lesper anihilar, constitucionalment, el desafiament independentista català, com està fent aquests dies tràgics.
A l’altre cantó de l’Atlàntic, el president Donald Trump intenta implantar una nova visió geoestratègica planetària a partir d’imposar el lideratge dels Estats Units en aliança amb la Rússia de Vladímir Putin. Ho té complicat. El Pentàgon, la CIA i els pesos pesants del Partit Republicà no comparteixen la pulsió de Donald Trump de comportar-se com un elefant en una terrisseria i per això està en la corda fluixa a causa de les investigacions sobre l’escàndol del Russiagate. En aquesta dura pugna interna, el cas de Catalunya pren rellevància i, en aquest sentit, cal interpretar les ambigües declaracions de la portaveu del departament d’Estat, Heather Nauert, en ser preguntada sobre el conflicte secessionista que viu Espanya. El pròxim dia 25 el president espanyol, Mariano Rajoy, viatja a Washington per entrevistar-se amb Donald Trump i, de ben segur, l’equívoca posició dels Estats Units sobre el procés independentista català serà un dels temes candents.
Vladímir Putin té una espina clavada: la posició de la UE en el conflicte d’Ucraïna, en contra dels interessos geopolítics de Rússia, i espera el moment per tornar-s’hi. Tot i que, oficialment, el Kremlin nega amb vehemència tota implicació en el conflicte català, veu amb bons ulls qualsevol intent de desestabilització interna de la Unió Europea. Les grans maniobres militars que acaba de fer amb Bielorússia, batejades amb el nom de Zapad-17 (Occident-17), han provocat inquietud i indignació a Brussel·les.
Caldrà veure com arrela l’incipient Maidan català que ha començat aquest dimecres 20 de setembre. Els independentistes han de ser conscients que Catalunya forma part de l’escaquer mundial i que la parella Trump & Putin els pot utilizar (ho està fent ja?) per afeblir el projecte de consolidació europea que encapçala la parella Merkel & Macron. No és per casualitat que Julian Assange, que està buscant delerosament el “perdó” de Donald Trump per sortir de l’ambaixada de l’Equador a Londres –on hi porta tancat des de fa cinc anys (!)- s’hagi convertit en el gran propagandista de la causa de la independència de Catalunya a través de les xarxes socials.
Els catalans, al llarg de la història -i, en especial, dels últims 400 anys- hem donat mostres reiterades d’anar amb el lliri a la mà, d’error en error. Ara portem clavells i roses a la Guàrdia Civil (Valls style).
