Per què hi ha catalans -un 47%, segons les eleccions del passat 21-D- que volen la independència? Quin sentit té, en el segle XXI i en el marc de la Unió Europea, que una part substancial d’una comunitat autònoma -“regió”, en l’argot de Brussel·les- vulgui escindir-se d’un Estat constitucional i democràtic per crear un altre Estat, constitucional i democràtic, que vol seguir formant part de la Unió Europea?
Intentaré sintetitzar les respostes:
· Perquè durant l’Edat Mitjana, el Principat formava part de la Corona aragonesa, tenia les seves institucions i s’havia convertit en una puixant potència mediterrània que estenia els seus dominis fins a Grècia
· Perquè amb el matrimoni dels Reis Catòlics i la descoberta d’Amèrica, Catalunya va encetar una llarga decadència política i econòmica
· Perquè la dinastia dels Àustries va fer una aposta estratègica per l’Atlàntic, en detriment del Mediterrani. En la guerra dels Àustries contra els Borbons francesos -a qui Pau Claris va demanar ajuda per aconseguir la independència-, Catalunya va perdre Perpinyà i els territoris històrics del nord dels Pirineus.
· Paradoxalment, Catalunya va apostar, anys després, pel pretendent de la Casa d’Àustria en contra del candidat de la Casa Borbó durant la guerra de Successió, que va acabar amb la desfeta militar del 1714
· Perquè la dinastia borbònica, igual que a França, va intentar imposar a Espanya un model d’Estat centralista i homogeni, convertint Madrid en una còpia de París
· Perquè parlem una variant del llatí, una mica diferent de les altres, que hem mantingut malgrat la pressió del castellà/espanyol i, en períodes passats, la seva imposició per la força
· Perquè als segles XIX i XX, Catalunya es va convertir en la zona més desenvolupada i rica d’Espanya, gràcies a la industrialització propiciada pel proteccionisme i la I Guerra Mundial
· Perquè, a imatge i semblança de França, hem volgut fer una Revolució burgesa, sempre frustrada, per instaurar una República
· Perquè la independència d’Irlanda (1919-23) va servir de mirall per impulsar el moviment secessionista català
· Perquè la dictadura franquista va destruir tots els avenços democràtics, culturals i socials assolits amb la II República
· Perquè la interpretació de la Constitució del 1978 feta pel Tribunal Constitucional va amputar, l’any 2010, una petita part del nou Estatut aprovat en referèndum l’any 2006
· Perquè les transferències fiscals de Catalunya a l’Estat es consideren excessives i tenen un retorn insuficient
· Perquè l’Estat espanyol no accepta que Catalunya és una nació i ha escapçat judicialment el poder pujolista i la màfia del 3%
Arribats a l’any 2018, i foragitat el PP del govern espanyol per ser un paradigma de la corrupció, aquesta seqüència històrica es sintetitza en dos punts:
· Protecció de la llengua catalana, fet que vol dir la seva cultura i el seu ensenyament a l’escola i el reconeixement oficial, a instàncies del govern espanyol, del català/valencià al Parlament europeu
· Revisió del sistema de finançament autonòmic a l’Estat espanyol, de manera que la població catalana no sigui penalitzada per la seva major contribució fiscal i la Generalitat tingui recursos suficients per poder desplegar les seves competències
El nou president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té un marge limitat per capgirar el conflicte que plantegen les forces independentistes catalanes i la Generalitat presidida per Quim Torra, però pot assumir perfectament la negociació d’aquests dos punts i arribar a solucions satisfactòries. És qüestió de bona voluntat i de bona política.
Tinguem-ho clar i no hi donem més voltes: Constitució en mà, i emparat per la Unió Europea (UE) i Angela Merkel, Pedro Sánchez mai no gosarà acceptar el referèndum d’autodeterminació que reclama el bloc sobiranista.
A partir d’aquesta constatació -que portarà fins a les últimes conseqüències- té tres vies obertes per avançar:
· Reconsiderar les lleis socials aprovades pel Parlament de Catalunya i que van ser suspeses pel Tribunal Constitucional (TC) a instàncies de l’anterior govern de Mariano Rajoy
· Reactivar alguns dels articles de l’Estatut del 2006 que van ser anul·lats pel TC a partir de la modificació puntual de lleis orgàniques, en línia amb la proposta que sempre ha defensat el president José Montilla i que també assumeix la nova ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet
· Dinamitzar el debat parlamentari per procedir a la modificació i modernització de la Constitució del 1978 que, al marge de la qüestió catalana, necessita un aggiornamento
En la qüestió candent dels nou presos i cinc exiliats pel procés independentista no és de preveure canvis substancials a curt termini, malgrat el nomenament d’una nova fiscal general de l’Estat, María José Segarra. En l’horitzó judicial queden tres decisions importants que s’adoptaran en les pròximes setmanes:
· La inhabilitació preventiva de Carles Puigdemont i dels exconsellers que tenen la condició de diputats en la present legislatura
· La decisió de les autoritats alemanyes sobre la petició d’extradició de Carles Puigdemont
· El tancament del sumari instruït pel jutge Pablo Llarena i la fixació de la data del judici oral
A partir d’aquí, Pedro Sánchez estarà en disposició de moure fitxa, a través del govern i de la fiscal general de l’Estat, per modificar les condicions injustes dels presoners. Aquesta ferida només pot acabar amb penes d’inhabilitació o, si les condemnes són de presó, amb un indult. I tots cap a casa.
