Tinc un amic independentista que segueix entestat a fer-me veure que estic equivocada. L’últim capítol de la seva impossible missió ha estat enviar-me una peculiar enquesta que ha fet el professor Colomines per confirmar que la proposta mediàtica del descabellat Puigdemont per fer una candidatura unitària europea ha tingut un suport aclaparador en la galàxia processista. El poc rigorós treball de camp ha estat fet a través de les xarxes socials i dels 15.840 vots emesos, un 88% es mostra a favor del trident Junqueras-Puigdemont-Gabriel per anar a Brussel·les a fer proselitisme de la causa perduda catalana. Com diu Agustí Colomines en un intent de fer pressió sobre ERC, “Twitter no és el món, però el nombre de vots es força voluminós”. Només que votin els convergents tunejats ja en tenim prou.

La batussa d’aquests dies entre els antics amants és monumental i fins i tot jo estic descol·locada per la seva virulència. No vull ni imaginar com seran d’intenses les reunions setmanals del Consell de desGovern. Entenc que Puigdemont s’avorreixi a Waterloo i, com el professor Bacteri, es dediqui a buscar la fórmula màgica per salvar la seva pell, perquè la dels altres sembla no importar-li gaire. Ningú amb una mica d’ambició que hagi tocat poder vol acabar a la paperera de la història, encara que la seva no hagi estat una presidència ni memorable ni honorable. Tanmateix, això de publicitar una candidatura unitària quan els teus presumptes socis no en saben res i tens bona part del teu govern podrint-se a la presó és lleig de collons.

El nerviosisme entre les files convergents tunejades perquè ERC busca ara altres parelles de ball està deixant moments delirants que aboquen l’inoperant govern del titella Torra a la implosió. I no només ho dic per l’enquesta de Colomines i la proposta de Puigdemont. Ho dic també per l’assetjament sense precedents que estan patint els republicans. El compte de Twitter de Joan Tardà està a punt de rebentar d’insults i coneixent la seva rauxa, que el seu exili al Congrés ha modelat però no ha esborrat, entenc que aquest gat vell hagi perdut els papers i ara qualifiqui de “femer” la banda de patriotes incendiaris que es dedica a destrossar-lo per botifler.

Els arrogants hereus del pujolisme estan acostumats a manar i suposo que és per això que reaccionen així cada vegada que algú no fa el que ells volen i posa en perill la seva supervivència política. Recordo com van destrossar els cupaires quan es van negar a investir el rei Artur com a president de la Generalitat i ara li ha tocat el rebre als passerells d’ERC. Un altre amic, aquest dependentista, assegura que els antics convergents han vampiritzat el partit de Junqueras fins deixar-lo sense globus vermells i jo m’imagino Puigdemont amb ullals esmolats, bevent sang fresca de militants republicans per sopar i dormint en un confortable taüt ple de terra catalana. Serà immortal, però està més sol que un mussol.

No sé si són vampirs o simplement paràsits. El fet és que la direcció republicana s’està cansant de portar la mòmia convergent enganxada a la gepa. Molts anys de gir a la dreta a canvi de res, suposo. Ara té ganes de veure si és capaç de fer realitat el sorpasso que preveuen les enquestes i governar-ho tot, com Sauron, en solitari o amb una parella que no li xucli tota la sang. L’Operació Barcelona, amb canvi d’alcaldable a corre-cuita i creació d’un mitjà de comunicació a mida, n’és la prova. També ho és la negociació amb BNG i Bildu per reeditar la coalició a les eleccions europees que ha desvelat Tardà i que ha provocat les ires dels deus que no entenen d’unitat d’acció postelectoral. Veurem com acaba aquesta entretinguda història de terror.