Fa 14 anys que el Parlament de Catalunya s'omple d'universitaris uns dies d'estiu. L'edició d'aquest any es va celebrar la setmana passada i va coincidir amb el trasbals que es vivia als passadissos del Parlament per la suspensió del ple que hi havia previst arran de les discussions entre els grups que donen suport a la majoria de govern. Les noies i nois del SPUNI (Setmana del Parlament Universitari) es van barrejar amb els periodistes que intentaven aclarir què estava passant entre el PDECat, ERC i el grup de parlamentaris que dóna suport incondicional a l'expresident Carles Puigdemont.

Durant aquests dies, dos centenars d'estudiants de les diferents universitats catalanes es converteixen en improvisats diputats i diputades, periodistes parlamentaris o lingüistes, trien un president de la Generalitat, creen comissions, organitzen debats i entrevisten representants polítics. El mimetisme amb els parlamentaris de debò va ser tal que alguns dels debats que es van viure al SPUNI van ser d'una agressivitat potser excessiva. El to dels debats actuals i sobretot els dels mesos precedents al Parlament català ha estat un mal model pels joves universitaris. Ben segur que la major part de les 13 edicions anteriors del SPUNI van contemplar discussions polítiques més relaxades, on la voluntat de pacte predominava sobre la de l'enfrontament.

Algú amb criteri va decidir que un dels temes centrals de la trobada fos l'elaboració d'una llei sobre cooperació al desenvolupament, procés en el qual va intervenir el mateix director d'aquest àmbit al govern català, Manel Vila. I també van tenir bon criteri els estudiants que van demanar explicacions sobre el cost de les matrícules universitàries als parlamentaris que van participar en un dels debats. Un debat en el qual no hi va participar Antoni Castellà, l'actual diputat d'ERC que, com a exsecretari general d'Universitats i Investigació, és el responsable que molts estudiants no puguin accedir a l'ensenyament universitari perquè va disparar el preu de les matrícules. Una responsabilitat que comparteix amb els seus superiors Andreu Mas-Colell i Artur Mas.

A cap dels tres se'ls va veure a la cambra parlamentària catalana aquests dies. No haurien estat ben rebuts.