De dilluns a divendres hi ha convocada una vaga als Centres d’Atenció Primària. Metges de Catalunya convoca els facultatius i el sindicat CGT i la plataforma Rebel·lió Primària convoquen, a més, les infermeres i el personal administratiu. La Marea Blanca, que agrupa ciutadans i col·lectius en lluita per una sanitat pública gratuïta, universal i de qualitat, li dóna suport, implicada com està en la denúncia de les condicions precàries amb què funcionen els CAPs des de fa molt temps.
La gestació de la vaga i les negociacions amb el govern de la Generalitat per aturar-la han coincidit amb la consellera de Salut, Alba Vergés, de baixa maternal. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va assumir les seves funcions però ha delegat en els directius del departament el diàleg amb els impulsors de la vaga. Els darrers dies, s’han llençat promeses per evitar-la. Promeses que han intentat saltar-se la taula de negociació i arribar directament als metges i infermeres per mirar de dissuadir-los de participar-hi.
No ha faltat l’inefable reportatge de TV3, emès aquest mateix diumenge, per netejar la cara del govern i restar simpatia envers els vaguistes.
Les xifres canten. Des de que Artur Mas va fer-se amb la presidència de la Generalitat el 2010 les retallades pressupostàries van deteriorar brutalment el servei sanitari públic català. El govern de la Generalitat va passar de dedicar-hi 9.875 milions d’euros el 2010 a 8.290 milions el 2014. Catalunya va passar de tenir 76.306 sanitaris el 2011 a 73.899 el 2015. El 2010 tenia 14.072 llits als hospitals. El 2015, 12.902. Les llistes d’espera van empitjorar i l’atenció als serveis d’urgències i els CAPs es va col·lapsar.
La pressió sobre el personal sanitari que atén als CAPs és extraordinària. Visiten sense poder gairebé mirar la cara dels malalts, pendents de l’ordinador i de la cua que espera fora. Han de donar cites amb setmanes d’antelació. Quan et toca el torn o ja t’has curat o has optat per la sanitat privada.
Aquesta vaga té uns protagonistes, que són els que la fan. Però té uns responsables: Artur Mas i Boi Ruiz, el conseller que va venir de la privada i se n’ha tornat a la privada després de malmetre la pública.
Ni oblit ni perdó.
