Apadrina una Renda Garantida de Ciutadania

Estic subscrit a diversos xats d’amics i coneguts que s’han convertit en fòrum d’intercanvi de bromes, directrius i reflexions encabides en l’ideari processista. Així me n’assabento de l’últim acudit sobre les maldats anticatalanes del govern del PP o de la circulació de fake-news de tota mena. Darrerament ha reaparegut la carta falsament imputada a la periodista Julia Otero en la qual explicava que se li havia caigut la bena espanyola dels ulls i que ja ho veia tot de color estelat. De res no va servir que desmentís, en el seu moment, que mai no havia escrit aquell text. Va circular fa anys i ho torna a fer ara. I els interlocutors dels xats s’ho creuen o ho fan veure. Trump a tope.

Aquests darrers dies circula per aquests canals profusament la campanya per apadrinar una de les urnes que el govern català ha de comprar per fer el referèndum anunciat pel setembre. No és res nou. El setembre de 2013, ara fa quasi quatre anys, Reagrupament Independentista ja va fer una campanya exactament amb el mateix lema: “Apadrina una urna”. Es tractava de recollir fons per comprar les urnes que s’havien de fer servir per la consulta sobre la independència que havia promès el govern presidit, aleshores, per Artur Mas. Hem canviat de president, però estem igual que ara fa quasi quatre anys, si fa no fa.

També està pràcticament igual la tramitació de la iniciativa legislativa popular per una Renda Garantida de Ciutadania. Aquesta ILP va recollir més de 120.000 firmes per demanar que es compleixi l’article de l’Estatut d’Autonomia que diu que tots els ciutadans de Catalunya tenen dret a una renda garantida que els asseguri una vida mínimament digna. Les firmes van arribar al Parlament coincidint en el temps amb la campanya de Reagrupament Independentista. Quatre anys després els nostres representats al Parlament de Catalunya han estat incapaços de garantir 664 euros mensuals a cada català.

Els governs catalans, primer de CiU i ara de Junts pel Sí (CiU i ERC), s’han negat a fer realitat aquest dret que ens reconeix el nostre Estatut. L’última a prestar-se al joc de tirar pilotes fora i endarrerir l’aprovació de la Llei que hauria de regular la Renda Garantida de Ciutadania és la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa. El darrer obstacle que s’ha tret de la mànega és oposar-se a que les persones que treballin però que cobrin menys de 664 euros rebin de l’Administració els diners mensuals que els falten per arribar a aquesta quantitat.

Què arribarà abans? L’ús de les urnes –apadrinades o no pels ciutadans- per introduir-hi els vots del referèndum anunciat o l’aprovació de la llei que garanteixi un mínim de dignitat als catalans empobrits?

Apadrineu una urna, si voleu, però apadrineu també algun dels centenars de milers de catalans que viuen o sobreviuen amb menys de 664 euros al mes.

(Visited 56 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari