Mentre a Catalunya, el govern de la Generalitat està enderiat a organitzar un referèndum per a la secessió d'Espanya -que, objectivament, és inviable i impracticable-, els suïssos -sempre previsors i pragmàtics- n'acaben de celebrar un per decidir sobre el futur model energètic de la Confederació helvètica en l'horitzó del 2050. Això és un referèndum!

El resultat ha estat clar: el 58,2% dels votants ha donat suport a la proposta de tancar progressivament les cinc plantes nuclears que hi ha al país -a mesura que vagi vencent el límit temporal de les concessions- i substituir la seva producció de kilowatts per la d'energies renovables (hidroelèctrica, solar, eòlica, biomassa...). Aquest referèndum té el seu origen en l'impacte en l'opinió pública helvètica que va tenir el catastròfic accident a la central atòmica de Fukushima, l'any 2011, que va obrir un debat en profunditat sobre els riscos que comporta aquesta tecnologia energètica i la irresponsabilitat que suposa llegar a les futures generacions el problema dels residus nuclears.

Després de nombrosos estudis i discussions, el govern de Berna va formular una alternativa que garanteix l'autosuficiència del país sense necessitat dels kilowatts nuclears, que va ser aprovada pel Parlament. Ara, els ciutadans han ratificat en referèndum aquesta nova estratègia energètica. D'aquesta manera, Suïssa s'afegeix a la llista de països europeus que ja han decidit abandonar els programes nuclears i extingir les plantes atòmiques del mapa (Alemanya, Itàlia, Suècia, Bèlgica...).

A Catalunya tenim tres reactors nuclears en funcionament que han patit molts ensurts tècnics -l'últim, un incendi a Ascó I el passat 23 de maig- i tots tenim en el record el gravíssim incendi de la planta de Vandellòs I, l'any 1989, que va estar a punt de provocar un desastre com el de Txernòbil, que hauria convertit les comarques de Tarragona en una terra contaminada i inhabitable. Les concessions de les tres nuclears catalanes s'estan extingint: en el cas d'Ascó I, l'any 2023; en el d'Ascó II, l'any 2025; i en el de Vandellòs II, l'any 2027.

Seria escaient que la Generalitat, en nom i representació de la societat catalana, promogués un debat en profunditat sobre què cal fer amb les plantes atòmiques i elaborés un model energètic alternatiu de producció i abastiment d'electricitat sense kilowatts d'origen nuclear, com ja han fet altres països europeus amb una alta consciència ecològica. Però això és demanar la lluna en un cove.

Tenim un govern que –per salvar el cul del clan Pujol- ens porta a estampar-nos contra la paret, provocant una crisi institucional de la qual en sortirem escaldats. En el marc de la Unió Europea, les reivindicacions nacionals/nacionalistes/sobiranistes/independentistes són ucronies passades de moda: el 1714 no hi havia centrals nuclears.