Totes les llars, comerços i empreses de l’àrea metropolitana de Barcelona paguen una taxa pel tractament i reciclatge de les deixalles que generen. Aquesta taxa, que rep el nom de TMTR, es cobra a través del rebut que passen les empreses distribuïdores d’aigua.

Com en totes les grans aglomeracions urbanes, la gestió dels residus és un dels grans problemes que afronten les autoritats electes. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), institució que aplega 36 municipis, té assumida aquesta competència i l’executa a través d’un ampli dispositiu d’infraestructures (deixalleries, plantes de triatge i compostatge, ecoparcs...).

Les xifres són impactants. L’any passat, cada ciutadà del territori metropolità va generar, de mitjana, 447 quilos de deixalles. El tractament i reciclatge dels 1,4 milions de tones de brossa produïts va tenir un cost de 153 milions d’euros, que es va repercutir, en un 85%, als veïns i als comerços, a través de la TMTR.

Però aquesta taxa no és uniforme per a tothom. L’AMB, compromesa en l’estratègia europea de reducció de les deixalles amb la implementació de mesures de triatge en origen, reciclatge i recuperació, calcula el seu import en funció de la disciplina cívica de cada municipi.

D’aquesta manera, els veïns d’una localitat metropolitana que fan millor la selecció dels residus urbans paguen una TMTR menor que la dels municipis que demostren tenir menys consciència ecològica. La diferència pot arribar als 40 euros anuals.

La Unió Europea ha fixat que, en l’horitzó del 2020, cal arribar al 50% en el reciclatge de les deixalles. En el territori de l’AMB, aquesta ràtio està actualment en el 34% i queda molta feina per fer. Ho demostra el fet que el 85% de les deixalles que s’aboquen als contenidors de rebuig s’ha comprovat que són recuperables. Els responsables de medi ambient de l’entitat metropolitana posen l’accent en el benefici econòmic que comporta gestionar adequadament els residus domèstics.
 

Bonificacions per a les famílies en dificultats

La taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR) és un instrument flexible. No només permet premiar els veïns dels municipis que demostren tenir més responsabilitat ecològica; també té en compte les famílies que passen per dificultats econòmiques i que es troben en situació de vulnerabilitat. En aquests casos –unes 20.000 llars en el territori metropolità–, l’exempció que s’aplica a la TMTR és del 100%, equivalent a uns 800.000 euros. L’import d’aquesta taxa també es redueix en altres casuístiques associades a les bones pràctiques en la gestió dels residus. Per exemple, amb la utilització sovintejada de les deixalleries de l’àmbit metropolità, fent ús del carnet acreditatiu, que pot arribar fins al 14% d’estalvi en la TMTR.

Segons les dades de l’AMB, els municipis metropolitans que generen més brossa per habitant/any són: Begues (681,5 kg), Corbera (608,04 kg), Cervelló (576,08 kg), Castelldefels (535,68 kg) i Pallejà (532,07 kg). El rànquing de localitats on s’assoleix un percentatge més alt de reciclatge està encapçalat per Tiana (76,7%), seguit de Torrelles de Llobregat (62,9%), Castellbisbal (60,7%), Sant Just Desvern (57,4%) i el Papiol (55,8%).


A la cantonada hi ha el porta a porta

L’actual model de contenidors de colors per abocar-hi les diferents tipologies de residus es va desplegar fa més de vint anys i, per l’experiència contrastada, sembla que ha tocat sostre, malgrat les intenses campanyes de conscienciació cívica endegades. Els tècnics de medi ambient de l’AMB estudien noves fórmules per aconseguir més eficàcia en la recollida selectiva de les deixalles.

Una de les alternatives que es propugnen és el sistema porta a porta, que ja s’està aplicant a una gran ciutat com Milà (Itàlia) i, amb èxit, en municipis metropolitans com Tiana i Torrelles de Llobregat. També s’està analitzant la implementació de contenidors intel· ligents, accessibles a través d’una targeta magnètica o de l’smartphone.

La filosofia és la mateixa: que cada veí es responsabilitzi de la selecció en origen de les deixalles, per tal d’incrementar el seu reciclatge i reduir el rebuig restant al mínim. Aquesta estratègia permetrà individualitzar el pagament de la TMTR, de manera que qui menys contamini, pagarà menys.