Guillem Bou porta una llarga trajectòria de lluites socials. Va arribar a la notorietat pública amb l'Associació contra la Corrupció Universitària a l'inici del mil·lenni. Ara és una de les figures principals en les plataformes que denuncien les hipoteques abusives. És una lluita que es batalla en diferents fronts, als parlaments autonòmics, en la Comissió Europea, en els jutjats i en els mitjans de comunicació. 

Guillem Bou, llicenciat en matemàtiques i doctor en ciències socials, ha aconseguit explicar en diversos articles i compareixences parlamentàries en forma pedagògica on està l’errada principal del càlcul de les hipoteques IRPH. Al maig del 2017 va comparèixer davant el Parlament de Catalunya i el 9 d'octubre del 2018 va fer una compareixença a Palma, davant el Parlament balear. És justament a Catalunya, Aragó i Mallorca on les hipoteques abusives van calar més profund. Realment, ha estat una de les estafes més importants d'Europa en temps moderns. I així ho ha va entendre la Unió Europea, en contra de les sentències del Tribunal Suprem espanyol. 

Un element clau en la batalla contra els bancs és en la forma enganyosa que publicitaven les diferents hipoteques. Un fonament d'una economia de lliure mercat és que la publicitat sempre és vinculant i que hi hagi una autoritat que vigila la publicitat d'un sector tan fonamental com la banca. A Espanya, no hi ha ni l'un ni l'altre. La publicitat de les hipoteques IRPH va prometre tenir uns interessos al mateix nivell que l'euribor, però més estables, de menys fluctuació en les quotes. En la realitat va ser tot el contrari: quan l'euribor va caure en picat el 2009, l'interès IRPH va seguir pels núvols. 

Milions d'espanyols han estat pagant milers de milions d'euros en quotes abusives. Al mateix temps, les agències estatals de protecció al consumidor han estat callades. Per no anar més lluny, l'Agència Catalana de Consum, que hauria d'haver alertat als consumidors catalans mentre la banca els estafava, tampoc està al costat dels afectats. En aquest moment, quan toca fer valer les sentències de la justícia europea, es nota la falta d'acció d'aquesta agència.

Ara, el doctor Bou està portant la seva batalla contra la gran banca espanyola a un nou nivell. Ha detectat que un enorme gruix de les hipoteques permeten l'opció de “pagament lliure”. Tècnicament, es diu REDAL (Redito ad Libitum) i ve a significar que el client pot retornar el crèdit al seu ritme. Ja han arribat sentències que confirmen el que Guillem Bou sosté. I diversos bufets d'advocats estan començant a actuar en defensa dels seus clients recolzant-se en l'enfocament matemàtic-financer del doctor Bou. 

Per tant, si té dificultats per pagar la seva hipoteca, no es perdi aquesta entrevista. Potser el seu préstec també és REDAL. 

Què pot fer una persona si creu que ha estat enganyada pel seu banc? 
Òbviament consultar amb un advocat, però primer de tot assegurar-se que aquest advocat és especialista en dret bancari. Aquest camp és molt complex en l'actualitat i està plagat de novetats. De vegades les associacions d'afectats, com Stop Desnonaments o la PAH, coneixen més de casuística que alguns advocats. A més, en aquestes associacions hi ha advocats que assessoren gratis als qui es dirigeixen allí. 

Explica'ns una mica sobre la situació de les hipoteques IRPH i en quin punt judicial està ara. 
El Tribunal Suprem haurà de canviar la seva doctrina? El Tribunal Suprem va fallar l'any passat a favor de la banca. La bona notícia per als afectats és que la sentència té tants defectes que és difícil de sostenir. Per fortuna, gràcies a dos jutges discrepants el tema s'ha pogut portar a Europa. I gràcies precisament a la intervenció d'un jutge de Barcelona, que era necessària. 

Mentre s'espera la decisió del TJUE (Tribunal de Justícia d'Europa), la Comissió Europea ha avançat que la sentència del Suprem no s'ajusta a les lleis de protecció dels consumidors. 

D'altra banda, qualsevol financer que llegeixi la sentència del Suprem, detectarà que parla del “preu del préstec” d'una manera totalment equivocada. És a dir, fa l'efecte que qui va escriure alguns paràgrafs no entenia què era l’IRPH, perquè parla de manera natural del “diferencial”, quan el Banc d'Espanya adverteix que si s'afegeix diferencial a l’IRPH llavors s'està contractant un préstec a sobrepreu. 

Què ha fet l'Agència Catalana de Consum en el tema de l’IRPH? 
Doncs bàsicament protegir a la banca davant la denúncia de publicitat enganyosa. El juny del 2015 es van lliurar actes notarials d'aquesta publicitat. Dos anys després va comparèixer Montserrat Ribera (directora de l’Agència) al Parlament i va dir que s'estava investigant. Mai van fer res. 

En una reunió amb els afectats el 2017 es va negar a subministrar-nos la publicitat de les entitats. Finalment, a l'octubre del 2018 descobrim que aquelles supo de material” no existien. L'Agència mai va recopilar publicitat dels bancs sobre l’IRPH, però mentrestant va anar allargant el procediment. 

La publicitat, precisament és un tema cabdal ara, ja que la recull la recent sentència contra la ‘Hipoteca Tranquil·litat’. Els afectats li poden dir a Montserrat Ribera: “Gràcies per entretenir-nos”. 

Explica'ns en què consisteix aquesta errada de les escriptures de les hipoteques que has detectat. 
Abans, quan algú no podia pagar la lletra de la hipoteca, el banc li deia “ingressi el que pugui”. Això era un mal consell, perquè el banc denunciava igualment al client al·legant que la lletra no s'havia pagat (si no es paga per complet, compta legalment com no pagada). 

La situació és paradoxal. Segons sembla, aquest consell que donaven els bancs és bo si la teva escriptura ho permet. I hi ha un gruix d'escriptures que recullen aquesta opció. Els avantatges per al client en dificultats són òbvies, ja que pot pagar menys durant un temps i després, quan es recuperi, tornar a un ritme normal. 

Què pot esperar de la justícia un client que no pot pagar? 
El problema social és que moltes persones en situació econòmica complicada no saben que la seva hipoteca permet l'opció REDAL. De saber-ho, podrien oposar-se a l'execució o a un judici declaratiu de reclamació de deute i acollir-se a l'opció de retorn del préstec que els permet el seu contracte. 

És a dir, estem vivint un drama digne d'una pel·lícula: molta gent està perdent el seu habitatge i no sap que legalment pot quedar-s’hi. 

Vostè ha vingut a dir que, en el tema de l’IRPH, el Tribunal Suprem toca d'oïda, però entenen la resta dels jutges de finances? 
El problema dels jutjats civils és que els jutges no tenen formació financera. D'aquesta manera, un jutge pot mostrar una postura evasiva: no sentenciaré a favor d'alguna cosa que no entenc.

No obstant això, atès que una Audiència Provincial ja s'ha pronunciat sobre les conseqüències d'un REDAL, aquesta sentència precedent pot fer-li veure que ha de fallar a favor del client. 

Existint ja una Audiència Provincial amb una sentència ferma reconeixent el REDAL d'un contracte hipotecari, serà aquest tema objecte de controvèrsia jurídica en els propers anys?
Òbviament sí, i les audiències tindran un paper decisiu. El camí final serà el Tribunal Suprem. 

Té confiança en el Tribunal Suprem pel cas de les hipoteques REDAL? 
Confio que, almenys, siguin coherents. En aquestes hipoteques succeeix de vegades que el propi banc usés un format d'escriptura hipotecària que permet un REDAL sense ser conscient d'això. En aquest cas, cal recordar que el Tribunal Suprem, en la seva sentència de novembre del 2017 sobre l’IRPH, de manera certament polèmica sosté que el consumidor és “perspicaç” per entendre els mecanismes del contracte que signa. Per tant, de manera recíproca, i encara amb més raó, es dóna per descomptat que l'altra part, l'entitat financera, ha de ser igualment perspicaç per saber el que escriu en el contracte que proposa al consumidor. 

El litigi de les hipoteques REDAL, doncs, obligarà les audiències provincials i al Tribunal Suprem a decidir. S’exigirà la mateixa perspicàcia que vostè diu als bancs o s’establirà una doble vara de mesurar? 
Això ho veurem. No m'atreveixo a pronosticar. Només puc dir que si es falla contra els clients en un tema com aquest, que és encara més clar que les clàusules sòl o l’IRPH, perquè només fa falta llegir el redactat del contracte, llavors els hipotecats recorreran novament a Europa. 

I si Europa falla un cop més en sentit contrari al nostre sistema judicial, enfonsarem la poca reputació internacional que li queda encara més. 

Quina opinió té dels jutges?
En dret hipotecari hi ha molts jutges molt bons, i gràcies a ells, a poc a poc, s'imparteix justícia en aquest país. Una altra cosa és que el sistema judicial en sí, perquè la seva cúpula no és independent (tal com diagnostica la UE), falli en la seva missió d'impartir justícia i protegeixi interessos privats. 

En el cas dels préstecs REDAL els jutges tenen l'oportunitat de salvar als ciutadans simplement fent que es compleixi el que diu el contracte. És a dir, que la justícia sigui igual per tots i hi hagi “relectures”. 

Hem funcionat més de 100 anys amb una llei hipotecària certament dura per al prestatari, i s'ha aplicat durant tot aquest temps sense cap mirament. Ara que bufen altres vents i ha d'aplicar-se una normativa més favorable al client tindran el mateix rigor jurídic o els tremolarà la mà?