Arqueòleg i llicenciat en història. Milita a ICV i en moviments antiracistes i antifeixistes. Federalista, ha escrit un llibre sobre patrimoni cultural (Patrimonici), i és conegut a les xarxes socials a través del seu blog, Reflexions d'un arqueòleg glamurós (https://glamboy69.wordpress.com/)
Ara que sembla que estan d'actualitat, què es pot dir sobre els mites històrics?
Hi ha mites, propis del nacionalisme espanyol, que plantegen una continuïtat des dels reis gots fins a l'actualitat a través del catolicisme i la monarquia, inclosa la reconquesta amb Don Pelayo, el Mío Cid… Mites que acaben cristal·litzant en els Reis Catòlics, com a origen d'Espanya , que no tenen cap fonament històric, perquè Don Pelayo no té res a veure amb els reis gots. Sabino Arana va crear el mite de la raça basca, una construcció sense cap base empírica. Més endavant, algunes persones, com José Miguel Barandiarán, fan excavacions i troben cranis, que ell creu que són paleolítics, i diu que hi havia una raça basca, perquè aquests cranis tenien una morfologia diferent dels de la resta de la Península. Més tard es va descobrir que en realitat els cranis eren de l'Edat de Bronze. Això es publica als anys 30, quan a Europa el tema de la raça estava de moda, barrejat amb el nacionalisme. Cal dir, no obstant, que el nacionalisme basc, a diferència del català i de l'espanyol, ha fet un acte de contrició. Al Museu Arqueològic de Bilbao hi ha un rètol que explica que el mite de la raça basca és fals.
I a Catalunya?
Catalunya és ara la mina d'or de l'arqueologia. Els nacionalismes s'originen després de la Revolució francesa i de la independència d'Amèrica, i els nacionalistes s'inventen les nacions. No al revés. No hi pot haver una nació anterior als seus inventors.. No obstant, els nacionalistes creuen que estan descobrint alguna cosa que ja hi era i que ningú havia vist. Abans del 1789 hi havia Estats amb sobiranies feudals, que eren propietat d'algun senyor, i comunitats, sobretot de base religiosa. Durant l'Edat Mitjana i part de la Moderna, la gent s'identificava sobretot amb la seva religió i poc amb la llengua. A la segona meitat del segle xix, la Renaixença propugna el renaixement d'una nació que ells creien morta. En realitat, el que fan és inventar-se-la.
Què il·lustra aquest invent?
Tantes coses que no acabaríem mai. Per exemple, Jordi Pujol volia celebrar als anys 80 algun fet històric nacional i així es va inventar el Mil·lenari, que és el suposat milèsim aniversari del naixement de la nació catalana, que ell situa al segle x, quan un comte de Barcelona, Borrell II, envia una carta al rei de França dient-li que no estava disposat a seguir contribuint perquè no l'ajudaven a lluitar contra els musulmans. Per Jordi Pujol aquest fet és el naixement de la nació catalana, sense tenir en compte que en aquell moment el que avui es coneix com Catalunya eren uns territoris que pertanyien a diversos senyors feudals. Un altre mite és el de la Generalitat (es diu que Torra és el 131è president de la Generalitat), que es basa en la pretesa continuïtat de la institució des de l'Edat Mitjana. En realitat, el nom l'hi va proposar el ministre Fernando de los Ríos, en temps de la II República, a Francesc Macià. No hi ha ni un sol document anterior al 4 d'abril de 1931 que faci referència a la denominació de Generalitat per a l'autogovern de Catalunya. En realitat, eren diputats eclesiàstics (bisbes), sense cap poder executiu, que antigament ostentaven un poder simbòlic. És una continuïtat fictícia, com si Susana Díaz es proclama califa de Còrdova, o el president d'Egipte faraó, descendent de Tutankamon. Tot això, amb l'únic objectiu de fer veure que Catalunya és anterior a l'Estat espanyol. El nacionalisme català té una visió teleològica del destí, recollida de Hegel.
Per què aquesta pretensió dels nacionalismes de legitimar-se en el temps?
S'utilitza el passat com a legitimació de la construcció de la nació. Com més vell ets, més dret tens a construir un Estat. Cosa que, per exemple, als Estats Units no va ser així. Quan George Washington va declarar la independència no va dir, òbviament, "és que jo vinc dels sioux". No obstant, a Europa hi ha una competició per veure qui és més antic. Espanya té 3.000 anys, diuen. Cosa que no té cap sentit. Un mite molt estès al segle xix era que la raça basca s'originava a partir d'un fill de Noè.
Quin paper juga la derrota del 1714 en la Guerra de Successió en aquesta construcció de la identitat catalana?
El lema de la celebració del Tricentenari va ser "Viure lliures", com si a l'Edat Mitjana la gent fos lliure. El 1714 existia un Estat compost, amb diversos graus de sobirania entre els seus senyors feudals, que va entrar en lliça amb el model de França, on el rei Lluís XIV s'estava carregant els nobles i centralitzant tot el poder en la seva persona. En tot cas, hi havia un cert interès econòmic de les elits catalanes per beneficiar els Àustries, perquè disposaven de privilegis recaptatoris. Quan va arribar Felip V, potser més significativa que la implantació dels Decrets de Nova Planta va ser la llei del Reial Catastre, que va ser la primera fiscalitat progressiva que hi va haver a Espanya. A partir d'aquell moment, els rics paguen impostos. Això és el que no volien. Després, quan Carles III liberalitza el comerç amb Amèrica, la burgesia catalana, bàsicament esclavista, s'enriqueix amb el comerç de les Índies i això crea la indústria.
Un fet bastant allunyat del que sembla que simbolitza, per exemple, el Fossar de les Moreres.
El Fossar de les Moreres és l'exemple paradigmàtic de la invenció nacionalista. El lloc és una fossa, al costat de l'església barcelonina de Santa Maria de les Arenes, on s'enterra gent des del segle iv fins al xix. Als Jocs Florals del 1886, Serafí Pitarra escriu una poesia inventant-se el mite que allí hi havia enterrats els màrtirs del 1714. Tothom entén que és una ficció. No passa res. Però, al cap de vint anys, un grup nacionalista penja la poesia al Fossar i cada 11 de setembre van a posar-hi flors. A partir d'aquí es crea la confusió entre mite i realitat i es creu que, realment, allí hi ha màrtirs enterrats. I així, arribem al fanatisme del procés, que el converteix en un lloc sagrat , per exemple, una exposició artística és un sacrilegi, una profanació, encara que allà, com s'ha demostrat en excavacions arqueològiques, no hi ha enterrats màrtirs del 1714. És un anatema, com ho seria per als musulmans enterrar un porc en una mesquita.
Quin és el paper de Rafael de Casanova en el mite del 1714?
En aquell moment no va tenir cap importància, però amb motiu de l'Exposició Universal del 1888 li van fer una estàtua molt maca, a la qual es va acabar retent culte i així creant un mite. De fet, la sepultura de Sant Boi, on diuen que està enterrat Casanova, només és una falsa làpida modernista, col·locada el 1921. Casanova va ser enterrat, sense cap importància, en una fossa d'un amic seu. Ara porten flors allà a un personatge que, de fet, va intentar rendir-se dues vegades a l'exèrcit borbònic.
Entre els mites nacionalistes contemporanis, tan abundants, encapçala el rànquing el que presenta Catalunya com la campiona de la democràcia davant d'una Espanya franquista…
Crida l'atenció la sorpresa amb què s'han acollit unes dades, que he difòs fa poc i que posen de manifest el transvasament d'alcaldes franquistes a Convergència. La meva família és de Montblanc, un poble on va exercir el mateix alcalde des del 1969 fins als anys 80 i que, a més a més, va arribar a conseller amb Jordi Pujol. Així, vaig començar a estirar el fil i vaig trobar un estudi que va fer fa quasi quaranta anys un diputat del PSC en què es demostrava clarament que hi va haver una absorció de part de l'estructura rural del franquisme per Convergència. Això no significa que Convergència sigui franquista, però sí que posa de manifest l'existència d'un caciquisme que, reconvertit, segurament continua vigent. De 219 d'aquells alcaldes franquistes que es van presentar a les primeres eleccions municipals, 94 ho van fer per Convergència. Després hi va haver una altra repesca, amb alcaldes d'UCD (més de 60 de 119) que van optar per passar-se a Convergència quan va col·lapsar el seu partit.
En tot cas, ¿no sembla que l'edifici mitològic, malgrat les aparences, s'està ensorrant?
El procés té un relat mil·lenarista, amb una data màgica en què vindria un Estat des del no-res, que ens portaria a una felicitat absoluta. El 27 d'octubre, dia màgic, no només no passa absolutament res, sinó que els líders messiànics són empresonats. És el mateix que a les sectes, que, amb una data fixa, afirmen que arribarà un ovni i els rescatarà. Arriba el dia, no passa res del que han promès i el que fan és reconvertir el tema. Així s'ha fet amb l'apropiació de l'espai públic a través del color groc. Igual que els cristians utilitzaven les imatges dels sants per apropiar-se dels espais pagans. El procés ha d'aterrar a la realitat, perquè ve d'una galàxia molt llunyana.
