Francesc Pena, conseller delegat de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), organisme depenent de la Diputació de Barcelona, passarà a la història dels mitjans de comunicació catalans per dos fets cabdals en la seva trajectòria: l’escabetxina despietada de bons professionals que, per motius de sectarisme ideològic, va fer quan va arribar al càrrec, de la mà de Convergència; i la contractació, amb una remuneració escandalosa, de Marcela Topor, la dona de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, per fer un magazín setmanal en anglès a la tele de la Diputació, amb un sou de 6.000 euros al mes.
Amb les mans brutes i tacades de sang laboral, Francesc Pena pensava que seria recompensat per aquests serveis infames al partit que el va designar amb el seu nomenament com a nou membre del consell d’administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCMA), en representació del PDECat. Fins i tot s’havia publicat que ocuparia el càrrec de vicepresident de l’organisme del qual depenen TV3 i Catalunya Ràdio.
Però el botxí Francesc Pena s’ha quedat amb un pam de nas… i molta pena. Finalment, el PDECat (Junts x Catalunya) ha nomenat com a consellers de la CCMA els periodistes Miquel Calçada (Mikimoto) i Sílvia Còppulo, deixant-lo tirat.
Abans d’aterrar a la XAL, Francesc Pena no tenia cap experiència prèvia en el sector dels mitjans de comunicació. El seu únic mèrit era ser del mateix poble, Taradell, que el seu amic, l’aleshores totpoderós conseller de Presidència de la Generalitat, Quico Homs. Això sí, continuarà cobrant un sou estratosfèric de la Diputació de Barcelona com a conseller delegat d’aquesta caríssima televisió, que, gràcies a la seva nefasta gestió, té una audiència ridícula.
