Comença, a la demarcació de Barcelona, amb un cap de llista català que expressa amor per Espanya i els espanyols i acaba amb un independent no català que els menysprea.

L'exvicepresident de la Generalitat i president d'ERC, Oriol Junqueras, ha expressat "amor per Espanya, les seves gents i la seva llengua" i ha obert, en el marc del procés, les portes del partit als catalans d'arrels espanyoles no catalanes, com posa de manifest el naixement de la plataforma Súmate en l'òrbita d'ERC i la inclusió de dos dels seus exponents, Eduardo Reyes i Gabriel Rufián, a les llistes d'anteriors cites electorals.

Vuit dècades després de l'exòtic i remot cas precedent de Ramón Franco (germà del dictador Francisco Franco que fou diputat d'ERC durant els anys 30), el partit d'Oriol Junqueras ha concedit un lloc testimonial a la llista del 21-D a un VIP no català, el politòleg madrileny Ramón Cotarelo, el qual destaca per ser un dels pocs personatges públics no catalans que dóna suport al procés.

Cotarelo, però, s'ha manifestat en uns termes molt allunyats de la fraternitat entre els catalans i la resta dels espanyols que proclama Junqueras. A Twitter, recentment, ha descrit Espanya amb una expressió que equival a merda per acompanyar una captura dels papers de Bárcenas on es pot llegir "M. Rajoy".

En concret, aquest catedràtic de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) ha dit: "Que Espanya és una ñorda i els seus habitants el corresponent és clar". "Espanya no és una ñorda, no. Només una circumstància passatgera", ha ironitzat en un comentari on mostrava una portada que El Jueves va publicar el maig, on es representaven polítics del PP, empresaris i altres personatges públics sota una pluja d'excrements.

En altres al·lusions poc amables envers Espanya ha negat l'existència de la nació espanyola i ha dit que els espanyols "saben que no tenen una nació". De Castella, en particular, troba que "ara és un parrac" i que "en el segle XV era un conjunt d'analfabets i ignorants".

En suma, la incògnita sobre ERC és si, realment i fora dels focus, hi predomina la fraternitat pregonada per Oriol Junqueres amb la seva doctrina d'"el junquerisme és amor", d'allò més convenient en el marc del procés i la seva "revolució dels somriures", o si, per contra, prevalen parers com el de l'independent i políticament incorrecte Ramón Cotarelo.