L’illa d’Ítaca, ubicada al mar Jònic, ha estat un referent del moviment independentista català, gràcies al poema de Konstantino Kavafis musicat l’any 1975 per Lluís Llach. L’expresident Artur Mas s’hi va referir al·legòricament, timó en mà, quan va trencar amb el PP i va encetar, l’any 2012, el procés sobiranista. Però el viatge a Ítaca ha acabat en un naufragi després de l’1-O i la trencadissa política entre Junts x Catalunya (JxCat) i ERC al Parlament.

Ara, la nova fita són les illes Fèroe, un petit arxipèlag del mar del Nord, ubicat entre Noruega, Islàndia i Escòcia. Aquí hi passa quatre dies l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, en companyia del cap de la seva oficina a Barcelona, Josep Lluís Alay, on mantindrà reunions amb els principals representants institucionals i polítics de les illes.

Les illes Fèroe tenen una població de 50.000 habitants i pertanyen administrativament des de l’any 1817 a Dinamarca, de la qual estan separades per 1.000 kilòmetres. Des de després de la II Guerra Mundial gaudeixen d’una àmplia autonomia i hi ha un moviment polític que promou la independència total. Al contrari que Dinamarca, aquestes illes no formen part –per decisió pròpia- de la Unió Europea i tenen la seva selecció de futbol reconeguda per la UEFA i la FIFA. El principal “modus vivendi” dels habitants d’aquestes 18 illes és la pesca.    

Com passa a Catalunya, la població de les illes Fèroe està dividida per la meitat en la qüestió de la independència. El passat 25 d’abril s’havia de votar una nova Constitució, però la convocatòria s’ha posposat per manca de consens i per les reticències legalistes del Parlament danès.

Artur Mas havia definit el seu projecte polític per la Catalunya independent com la “Dinamarca del sud”. Ara, el seu successor a la presidència de la Generalitat abraça la causa secessionista de les illes Fèroe, que pugnen per separar-se de Dinamarca.