El Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein, que ha acceptat lliurar l’expresident Carles Puigdemont a Espanya perquè sigui jutjat per la presumpta comissió d’un delicte de malversació, però no per rebel·lió, inclou en la seva resolució més d’una consideració incòmoda per al relat del processisme.
A banda de negar l’existència d’una persecució política contra Puigdemont a Espanya, la resolució de la justícia alemanya destapa el valor que va atribuir l’expresident de la Generalitat a la votació de l’1-O, considerada el gran tòtem de l’independentisme processista.
En concret, quan el Tribunal de Schleswig-Holstein explica que no aprecia “que la mera celebració del referèndum -per més que fos anticonstitucional- comportés de manera necessària la secessió”, ni signifiqués l’anul·lació de tota la legalitat espanyola a Catalunya, indica que “és possible que alguns col·laboradors del reclamat [Puigdemont] hi veiessin una fase intermèdia necessària per obtenir la independència plena”.
Però, seguidament, apunta sobre l’expresident que “el reclamat afirma que, al seu entendre, la celebració del referèndum només seria un pas previ per a la realització de negociacions”. La intenció del govern català d’arrossegar el govern espanyol a una negociació, mentre sostenia públicament que proclamaria la independència unilateral si s’imposava el sí en un referèndum és, de fet, el doble discurs que corresponsals estrangers, principalment, han detectat a la Generalitat durant els anys del procés.
El tribunal alemany s’hi torna a referir quan afirma que el propòsit de l’expresident no era impedir el treball de la Policia Nacional, “sinó únicament permetre la participació del màxim número possible de votants en un referèndum que, com ja s’ha comentat, havia de tenir únicament caràcter de preparatiu per a posteriors negociacions polítiques“.
