El del columnista Salvador Sostres, que era en el passat recent un partidari acèrrim d'Artur Mas i Convergència, sector prenafetista. El cas és doblement excepcional perquè no només va ser votant del PSC abans d'optar per Convergència, segons ha explicat el mateix Sostres, sinó que ha estat un crític despietat de Josep Antoni Duran Lleida i d'Unió, i ara la plataforma formada pels últims de l'extinta formació democristiana, Units per Avançar, s'ha aliat electoralment amb el PSC.

En la columna d'opinió que publica aquest dimarts a ABC, el controvertit exopinador de l'Avui trenca definitivament amb el seu perfil d'independentista hiperventilat i efectua el gir possibilista definitiu: "El possibilisme és mal vist a la política catalana, tant per dintre com per fora. Et diuen: «botifler, traïdor!». I és cert que alguns equilibris, a banda de semblar estranys, ho són, però Catalunya és estranya i no es pot tenir vocació majoritària des de l'extrem sinó des del centre, i això és el que està intentant Miquel Iceta".

L'escrit, titulat "Iceta, per viure millor", de fet, defensa que el líder socialista és "el polític més intel·ligent i brillant de Catalunya, el que millor expressa les contradiccions, el sentimentalisme i el desig de prosperitat d'un poble que ha estat enganyat per uns polítics que deien amar-lo però que a l'hora de la veritat, o bé s'han fugat com covards, o bé han reconegut que el seu amor tenia molt més de fulgor d'una nit que de promesa perdurable".

Sobre l'aliança amb Units per Avançar, troba que està fent "un esforç imperfecte però valent per ocupar la centralitat i encara més: per desplaçar la centralitat cap a aigües més tèbies i menys enfrontades".

Tot vinculant la maniobra amb el pragmatisme de Jordi Pujol quan va crear Convergència i Unió, i desmarcant Iceta de Raimon Obiols, a qui atribueix un idealisme perdedor, Sostres sosté que el PSC "ha abandonat tot rastre del ressentiment social que una vegada el caracteritzà. Aquella sinistra propaganda dels desclassats, aquella absurda apologia del Baix Llobregat com si en una terra on es viu tan bé com a Catalunya tingués cap sentit insistir en la «lluita de classes»". Segons Sostres, el qual temps enrere es referia als "quinquis del Baix", Iceta ara "ha deixat pas al sentit comú".