Testimonis, correus electrònics i agendes en poder de la Guàrdia Civil descriuen el funcionament d'un grup d'empreses que formaven un "càrtel opac" per obtenir adjudicacions d'obra pública de la Generalitat de Catalunya entre el 2011 i el 2015 a canvi de donatius a la Fundació CatDem, de Convergència Democràtica de Catalunya, publica El Periódico. Segons la mateixa informació, es tracta d'un grup de vuit companyies -més altres sota el control d'aquestes- que alguns testimonis anomenen "el club" i altres "la germandat", i que operaven per aconseguir les obres que Infraestructures.cat treia a concurs.

La Guàrdia Civil, relata El Periódico, es basa en l'escrit d'un extreballador d'Infraestructures per concloure que Josep Antoni Rosell, sent director d'aquesta empresa pública, va rebre de Convergència, i en particular del tresorer del partit, Andreu Viloca, instruccions per a l'adjudicació de les obres l'estació de l'L9 del metro del Guinardó.

L'informe sobre el "club" d'empreses, afegeix aquesta informació, analitza vuit expedients d'Infraestructures.cat i forma part de la peça més nova de la investigació del cas del 3%, la qual també assenyala el qui va ser president d'Infraestructures Joan Lluís Quer. El Periódico especifica que diversos testimonis han assenyalat Quer com a home de confiança d'Artur Mas, llavors líder de Convergència i president de la Generalitat.

La Guàrdia Civil indica que les empreses d'aquest càrtel van pactar directrius a seguir per evitar competir entre elles i aconseguir contractes més beneficiosos, de manera que van causar un perjudici econòmic a les arques públiques. Segons els investigadors, agrega també El Periódico, d'aquesta manera van concórrer a obres de l'Ajuntament de Barcelona, el Servei Territorial de Carreteres i Ferrocarrils de la Generalitat, l'Agència Catalana de l'Aigua, Aigües Ter-Llobregat, Aigües de Tarragona i Regs de Catalunya.

Així mateix, els investigadors sospiten que Rosell va rebre diners en negre a banda dels que suposadament es va embutxacar Convergència. En aquest sentit, El Periódico també explica que l'informe inclou el testimoni de Joan Jaume Oms, actual president d'Infraestructures, segons el qual "existeixen pocs dubtes respecte a les aportacions dineràries que rebia en persona des d'aquestes empreses, al marge dels donatius d'aquestes a CDC". D'altra banda, el jutge vol localitzar Quer, actualment a Xile, per interrogar-lo.