L'Audiència de Barcelona considera que la Guàrdia Civil no hauria d'haver carregat contra els votants del referèndum de l'1 d'Octubre. En una resolució que fa referència a una actuació a Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, apunta que va ser pitjor el remei que la malaltia.

En el seu escrit subratlla que la policia ha d'actuar seguint les ordres judicials, però sempre amb proporcionalitat i valorant que l'actuació sigui necessària i imprescindible.

En el cas del referèndum, l'Audiència diu que la votació era il·legal, que no tenia cap conseqüència jurídica ni validesa i que, per tant, no calia actuar amb força ni lesionar ciutadans.

De fet, recorda que en altres punts es va votar amb normalitat, sense que passés res. A més d'aquesta reflexió global, pel que fa al cas concret de Sant Joan de Vilatorrada, retreu a la Guàrdia Civil que comencés a actuar sense avisar prèviament els concentrats i que optés per utilitzar les porres en lloc de retirar-los un per un, encara que això requerís més temps.

Amb aquesta interlocutòria, l'Audiència de Barcelona accepta el recurs presentat per 14 denunciants al qual s'hi va sumar la Generalitat i en gran part la fiscalia contra la decisió del jutjat de Manresa, que tramita la causa, de no admetre la pràctica d'una sèrie de diligències.

La resolució ha sigut dictada amb el tribunal dividit. Un dels tres magistrats ha emès un vot particular contrari als seus dos companys, entre els quals hi ha José María Assalit Vives. Aquest jutge va firmar el 2014 un manifest a favor del dret a decidir.