Tolerància i respecte a la llibertat d'expressió i premsa. Per segon cop, el jutge de la Seu d'Urgell Ignacio Risueño dóna la raó a EL TRIANGLE després de la querella presentada per l'alcalde de la capital alturgellenca, Albert Batalla (PDECat), i la seva regidora de Serveis Socials, Anna Vives, per presumptes injúries i calumnies.

La interlocutòria del magistrat respon al recurs de reforma que els querellants van presentar contra l'acte de sobreseïment provisional en el qual el titular del Jutjat d'Instrucció número 1 de la localitat insisteix que no hi ha proves que demostrin que els periodistes hagin comès els delictes que se'ls imputen.

El jutge respon a Batalla i a Vives que si consideren que existeixen "indicis racionals de criminalitat, la prova de càrrec sobre el fet s'ha d'aportar per l'acusació en l'acte de judici oral". Però, alhora, torna a recordar als denunciants que la Constitució espanyola empara i protegeix la llibertat de premsa i expressió sempre que no es vulneri l'article 208 del Codi Penal que diu que "és injúria l'acció o expressió que lesionen la dignitat d'una altra persona, menyspreant la seva fama o atemptant contra la seva pròpia estimació".

Però, l'acte judicial estima que aquest no és el cas, ja que les informacions per les quals es presenta la querella, "fan referència a l'actuació política dels denunciants, i a la vegada es publiquen en un mitjà oficial de comunicació".

En aquesta línia indica que tant Batalla com Vives són persones públiques, "exerceixen funcions públiques o resulten implicades en assumptes de rellevància pública, obligades per això a suportar un cert risc que els seus drets subjectius de la personalitat resultin afectats per opinions i informacions d'interès general, doncs així ho requereix el pluralisme polític, la tolerància i l'esperit d'obertura, sense les quals no existeix societat democràtica".

Així mateix, el jutge afirma que "les crítiques rebudes pels querellants com a personatges públics, poden resultar penoses per a aquests però com indica el Tribunal Constitucional en un sistema inspirat en els valors democràtics, la subjecció a la crítica és part inseparable de tot càrrec de rellevància pública".

A més, considera que les expressions escrites en les notícies aportades a la causa per l'acusació no atempten contra el dret a l'honor dels dos polítics, ja que "el seu ús es troba en relació amb la formació d'una opinió pública i lliure". En definitiva, no es pot col·locar als querellats "fora de l'àmbit constitucionalment protegit de la lliure expressió".

El magistrat explica que "la llibertat de premsa exigeix el reconeixement d'un espai d'immunitat constitucionalment protegit no únicament per a la lliure circulació de notícies, sinó també per a la lliure circulació d'idees i opinions". És per això que "cal comprendre i assumir que la divergència  subjectiva d'opinions forma part de l'estructura mateixa de l'aspecte institucional del dret a la informació".