Marc Font
L'enduriment del codi penal que prepara el Ministeri de l'Interior amb l'objectiu d'equiparar les penes per suposat vandalisme a les previstes per a la kale borroka està indignant nombrosos advocats. Jaume Asens, vocal de la Comissió de Defensa dels Drets de les Persones del Col·legi d'Advocats de Barcelona, ha assegurat en declaracions a EL TRIANGLE que el canvi normatiu respon a una "lògica d'estat d'excepció, de política d'emergència que s'allunya de l'estat de dret". "Entrem en una lògica pròpia de guerra", afegeix Asens, que és l'advocat defensor d'alguns dels detinguts a la capital catalana durant la jornada de vaga general.

Amb relació a les tres persones que es troben en presó preventiva, Asens considera que la mesura és una "aberració jurídica" perquè es decideix tancar unes persones en base a la seva "hipotètica participació ens un fets que ni tan sols se sap si es produiran". En concret, la jutge de guàrdia va dictar presó per a tres dels detinguts el 29 de març amb l'argument que podrien reincidir i provocar aldarulls en propers esdeveniments massius que es faran a Barcelona, com ara el Dia del Treball (1 de maig), la cimera del Banc Central Europeu (3 de maig) o, fins i tot, la celebració del partit entre el Barça i l'Espanyol. "La decisió recorda a mesures pròpies de principis del segle XX, quan es portava a terme la detenció dels sospitosos habituals" quan hi havia convocats grans esdeveniments, apunta l'advocat.

Anant més enllà, Asens veu "possible" que "anem cap a un escenari on hi hagi la paradoxa que es desinverteix i es desmantella l'estat del benestar mentre que s'inverteix més en l'estat policial". En aquest sentit, les mesures defensades tant per l'Ajuntament de Barcelona com pels governs català i espanyol en comptes d'incidir en les causes de la violència aposten per incrementar-ne la repressió. "No es pot equiparar la violència sistèmica que pateixen les persones víctimes d'acomiadaments injustificats o de desnonaments amb la violència que s'exerceix sobre les coses", opina l'advocat. Com a conclusió, Asens subratlla que "quan el grau de violència sistèmica és tan elevat, es fa comprensible que hi hagi reaccions d'aquest tipus", en referència als aldarulls.

El projecte en què treballa el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, implica que la pena per desordres públics sigui com a mínim de dos anys de presó –quan ara oscil·la entre els sis mesos i els tres anys-, la mateixa que es demanarà per danys causats al mobiliari urbà.