Espanya va proveir de fons econòmics el Govern dictatorial argentí sorgit del cop d’Estat militar liderat, el 1976, per Emilio Eduardo Massera, Jorge Rafael Videla i Orlando Ramón Agosti. Aquest suport, informa Público basant-se en expedients oficials, va ser possible gràcies a la intermediació de l’aleshores rei Joan Carles I, de destacats funcionaris del Govern d’Adolfo Suárez i de banquers de primera línia, com els Botín (Banco Santander).
Segons aquesta informació, la Junta Militar argentina ja havia gastat bona part del pressupost disponible (un 70%) només dos mesos després del cop d’Estat i va necessitar suport financer. Aquest suport, en part, va arribar de les elits polítiques i econòmiques d’un país, Espanya, que durant la Transició caminava políticament en sentit invers al de l’Argentina.
El rei Joan Carles de Borbó va dedicar “expressions de vistiplau per l’èxit amb què el nostre Govern afronta els problemes econòmics conjunturals que viu”, segons un informe diplomàtic argentí relacionat amb la reunió que el monarca va mantenir amb l’ambaixador de Videla l’1 de juliol del 1976.
L’ambaixador de la dictadura argentina també va deixar constància del compromís del rei d’Espanya: que el ministre d’Economia “tindria la millor acollida i disposició de banquers, inversors i industrials“.
Arran d’aquella reunió es va signar, d’entrada, un acord d’exportació de carn que va reportar 3.800.000 dòlars a l’Argentina. No seria l’únic pont estès entre tots dos països, donat que la Junta Militar també va restituir dues sucursals expropiades al Santander, llavors dirigit per Emilio Botin pare, qui es va mostrar disposat per “participar en el ressorgiment d’aquella gran nació”.
En posteriors reunions es va cuinar un programa de cooperació econòmica i financera entre els dos governs, en el marc del qual el Banc Exterior d’Espanya facilità una línia especial de crèdit per afavorir compres argentines d’equipament portuari, industrial i ferroviari, principalment.
També llavors es va firmar el “Protocolo de Cooperación Comercial y Financiera entre la República Argentina y el Gobierno de España“, segellat com a confidencial. A més, es va facilitar un crèdit financer de 50 milions de dòlars al règim argentí.
El pic històric pel que fa a relacions comercials entre Espanya i l’Argentina en aquells anys es va assolir en plena dictadura. En aquest sentit, el 1977 el “comerç global” registrà un increment fins a assolir els 450,8 milions de dòlars. El 1961 només havia totalitzat 14,7 milions.
Els negocis Espanya-Argentina van caure cap a les acaballes de l’anomenat “Procés de Reorganització Nacional”, que començà amb el cop d’Estat i la Junta Militar. Una informació reservada del conseller comercial de l’ambaixada argentina, Sebastián Iturrioz, desacredita llavors el suport espanyol: “va fer el seu negoci sense atorgar cap concessió”.
