Un “cas de llibre”. Amb aquesta contundència s’ha expressat el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, sobre el cas del president del grup Serhs, Ramon Bagó, i la seva barreja d’interessos públics i privats. De Alfonso s’ha expressat així en la seva compareixença a la comissió d’investigació sobre la gestió en l’ambit sanitari, al Parlament de Catalunya.
Cas Ramon Bagó
Si un cas ha omplert pàgines els últims temps sobre la barreja d’interessos en l’àmbit públic i el privat, aquest és Ramon Bagó. En la seva faceta d’expresident del Consorci de la Salut i Social de Catalunya (CSC) i de líder i fundador del Grup Serhs ha demostrat com es pot fer servir el consorci públic per contractar serveis del seu holding. Una mala pràctica que un extens informe de l’OAC va denunciar, considerant un delicte el cúmul d’adjudicacions que van beneficiar els negocis de Bagó.
El director de l’OAC ha afirmat sense embuts que Bagó “ha incomplert la llei d’incompatibilitat” amb la seva concurrència de càrrecs públics i privats, però ha afegit que no li correspon al seu organisme determinar si és delicte. En aquest sentit, ha recordat que l’OAC ha fet la investigació pertinent, i després va traslladar les seves conclusions al Fiscal Superior de Catalunya. Aquest, posteriorment, va derivar aquestes investigacions a la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona.
Contractes milionaris
Ramon Bagó s’ha mogut molt bé en les dues facetes, la pública i la privada. D’una banda ha estat un gestor de la sanitat pública durant 20 anys en què ha intervingut en nombrosos centres sanitaris finançats per la Generalitat, gràcies a la seva posició al capdavant del Consorci de Salut i Social de Catalunya. I d’altra banda, el seu paper com ‘alma mater’ del Grup Serhs, un conglomerat d’empreses amb més de 2.000 treballadors. Entre 2002 i 2011 les seves empreses van captar 50 milions d’euros de fons públics a través del CSC, segons va publicar El País i la revista CafèambLlet.
Un exemple d’aquest conflicte d’interessos és el cas del Centre Integral de Salut (CIS) de les Cotxeres de Borbó. En aquest cas, segons va denunciar la CUP, Bagó hauria utilitzat el seu càrrec com a conseller de l’empresa pública encarregada d’adjudicar contractes al CIS de les Cotxeres de Borbó per beneficiar els seus negocis del grup Serhs. Concretament, es va adjudicar al seu holding el servei de cuina d’aquest centre públic des de 2011, per un import de 4,61 milions d’euros.
L’informe de més de 8.000 pàgines de l’OAC també posava sobre la taula diversos contractes adjudicats al Grup Serhs en altres centres sanitaris. És el cas de l’assignació de contractes per la remodelació de les cuines dels Hospitals de Calella i Blanes, així com la reforma de la cafeteria de l’Hospital de Calella. Una operació valorada en 2 milions d’euros.
El dia que va comparèixer a la comissió d’investigació sobre la gestió en l’àmbit sanitari, Ramon Bagó va negar de forma taxativa que hagués beneficiat a les seves empreses des de la seva posició de vicepresident del CSC. Ho va fer amb un to vehement i tirant pilotes fora, i criticant els mitjans de comunicació que han denunciat les seves incompatibilitats apuntades per l’OAC.
