El coordinador de diputats i senadors del PDECat, Jordi Xuclà, s’ha sumat a les veus que han restat crèdit a les afirmacions de la número dos d’ERC, Marta Rovira, la qual va assegurar que el govern de la Generalitat va rebre amenaces de l’Estat sobre “violència extrema” i “morts als carrers” si no desistia de tirar endavant i declarar la independència.
Preguntat a La Sexta sobre la tupinada que ERC diu que cal prevenir el 21-D, Xuclà ha respost que “estem en la unitat d’acció i el bon rollo”, però que no entén que Rovira hagi dit “algunes coses sobre la violència dites d’una forma molt exagerada”. També ha dit que mai ha assistit a una reunió de senadors i diputats del seu partit on es comentés el “tipus d’informació” citat per Rovira.
Sobre el 21-D, ha expressat que tampoc entén “massa bé” la portaveu d’ERC Sergi Sabrià “sobre això del procés electoral”, per bé que ha indicat que són unes eleccions “no ordinàries” perquè les ha convocades el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, “en contra de l’article 75 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”, el qual reserva aquesta facultat al president de la Generalitat.
Abans que hi digués la seva Xuclà, l’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, un dels mediadors entre els governs català i espanyol, va negar categòricament l’existència d’informacions sobre violència per part de l’Estat, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va dir que es va parlar d’una “reacció contundent” de l’Estat com a resposta a determinats moviments des de Catalunya, sense més, i el lehendakari, Íñigo Urkullu, per la seva part, va manifestar que no té constància de cap amenaça de les característiques referides per Rovira.
En canvi, en defensa de la seva número dos, Sabrià va al·ludir a declaracions de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, la qual va dir que l’exèrcit tenia com a missió garantir la unitat d’Espanya, i del portaveu del PP Pablo Casado, qui va recordar que l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, podria acabar com Lluís Companys el 1934 (empresonat). A més, l’exdiputat de Junts pel Sí Lluís Llach, va explicar que havia assistit a les reunions i per bé que no recorda si es va parlar de sang o fusells, “al final de les converses, les persones reunides entenguérem que ja no es respectarien ni hisendes ni vides”.
Per la seva part, l’exdiputada i candidata de la CUP Mireia Boya va dir que se’ls havia traslladat la “inquietud que l’Estat podria fer servir violència de falsa bandera lligada al moviment independentista i, especialment, a l’esquerra independentista”.
