"Tothom havia jugat amb els valors, amb els sentiments, amb les identitats, i havia construït realitats virtuals a la seva pròpia mida". Joaquim Nadal descriu així el període polític que ha portat a la situació actual de Catalunya, a la qual augura "un futur incert". Ho fa per mitjà d'un llibre, Catalunya, mirall trencat (editat per Pòrtic) amb el qual acaba amb el seu silenci. "Pensar que podia ser objecte de garrotades i desqualificacions indiscriminades m'ha retret i m'ha induït a silencis intermitents", afegeix a la introducció del llibre.

Nadal assegura ser "conscient que l'actual polarització deixa poc marge per a solucions centrades; la tendència a la desqualificació dels punts intermedis marca amb accents especials les actuals tensions de la societat catalana. La dialèctica dels extrems escombra els matisos".

Els 12 punts
En contra d'aquest panorama, l'exalcalde de Girona planteja el seu llibre com "una aproximació independent, lluny del maniqueisme, sense concessions a la frivolitat, sense cap condescendència cap als fonamentalismes" i amb la voluntat de fer una proposta de 12 punts pensada per oferir una alternativa, feta "des de la llibertat de pensament i sense cap hipoteca".

Els 12 punts de la seva proposta comencen amb el reconeixement per part de l'Estat que la repressió policial de l'1 d'octubre va ser un error polític. Diu també que les forces sobiranistes han d'admetre que la consulta no va tenir les garanties d'un referèndum homologable internacionalment per considerar-lo vàlid. Per la seva banda, l'Estat hauria de prendre la iniciativa per l'alliberament dels presos i la suspensió de totes les accions judicials que permetin el retorn dels expatriats.

La proposta també indica que els sobiranistes haurien de renunciar a la via unilateral. A la vegada, l'Estat hauria de restituir plenament totes les competències de la Generalitat. Assenyala que els governs i els parlaments catalans i espanyols es comprometin a mantenir els models educatius, sanitaris, lingüístics i en seguretat de Catalunya.

Un altre punt comportaria l'establiment d'un pacte d'estabilitat entre les forces catalanes per un pacte de legislatura. I l'acord entre els Parlaments espanyol i català per restituir íntegrament l'Estatut del 2006.

La part final planteja un nou finançament amb una sèrie de garanties, la possibilitat de desplegar mecanismes bilaterals per consultar els ciutadans i el possible desenvolupament d'un sistema semblant a la llei de la claredat del Canadà per possibilitar les consultes sobre l'oferta espanyola i la proposta catalana.

Nadal, en el seu llibre, descriu "en termes relatius, una situació hegemònica de les forces sobiranistes i de les organitzacions de matriu independentista de la societat civil". Assenyala que aquesta es manifesta "en una proporció sense precedents històrics", però "encara insuficient per avalar un procés democràtic directe cap a la independència".

També admet que hi ha una altra part de la societat catalana "menys uniforme, més heterogènia, i de proporcions semblants, que no pensa que aquest sigui el camí".