A la final de la Copa del Rei del 2009, guanyada pel FC Barcelona a l'Athletic, a l'estadi valencianista de Mestalla, es va produir la primera gran xiulada de la modernitat a l'himne nacional espanyol i, per derivació, al llavors monarca Joan Carles I. L'espontània reacció dels aficionats del FC Barcelona i bona part també del sector basc de l'estadi hauria passat més desapercebuda si un desafortunat realitzador de TVE no hagués reduït el so ambient per dissimular el que semblava una situació compromesa o si més no inesperada.

La polèmica va tenir conseqüències pel debat obert per l'espanyolisme més abrandat i també a TVE, on va caure fulminat el responsable de l'operatiu i de la instrucció de rebaixar els molts decibels de la sonora xiulada.

Com a conseqüència de la repetida presència del Barça a la final, en set ocasions entre 2009 i 2017, la xiulada a l'himne i al rei s'ha convertit en un clàssic del debat mediàtic, social i polític, però que només s'ha traduït en multes, sancions i persecució de la Fiscalia l'única vegada que aquesta protesta va ressonar al Camp Nou en l'edició del 2015, també entre el Barça i l'Athletic.

La resta de finals disputades per l'equip blaugrana, tres a Mestalla i tres més al Vicente Calderón, havent-se donat les mateixes circumstàncies de sorollosa reacció de la grada cap a la llotja per la presència del rei i l'estrèpit de l'himne, es va saldar amb el mutisme institucional i la salvaguarda dels únics responsables de qualsevol incident produït en un partit d'aquestes característiques.

L'organitzadora de la final és la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), com a propietària única dels drets de competició i organització de la Copa del Rei. Quan es designa un estadi com a seu, la instal·lació es converteix en responsabilitat única de la RFEF, mentre que l'equip cessionari no participa de res més que no sigui el privilegi d'una quota d'entrades i d'una saborosa queixalada a la sucosa recaptació.

Així, les xiulades del 2009 (Mestalla), 2011 (Mestalla), 2012 (Vicente Calderón), 2014 (Mestalla), 2016 (Vicente Calderón) i 2017 (Vicente Calderón), les dues últimes dirigides al successor, Felip VI, van quedar impunes, a diferència de la final del 2015 al Camp Nou.

Aquella vegada la reacció va ser immediata i orquestrada. Tot just unes hores després, un comunicat del govern anunciava la reunió urgent de la Comissió Antiviolència amb l'únic objecte de sancionar. "El govern condemna els atacs contra els símbols que representen el conjunt dels espanyols, la democràcia que els empara i la convivència que comparteixen. Qualsevol mostra o manifestació d'intolerància és sempre reprotxable, i ho és més encara quan busca la repercussió pública aprofitant un espectacle esportiu, que tots els espanyols tenen dret a gaudir, sense protesta ni pertorbació", deia la nota governamental, que si justifica o és base per prendre mesures repressives ho hauria d'haver estat també en la resta de les finals amb xiulada.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA