La candidatura de Manuel Valls a l’Ajuntament de Barcelona, auspiciada inicialment per Ciutadans i Societat Civil Catalana (SCC), té la voluntat d’obrir-se a altres sectors i sensibilitats polítiques per esdevenir molt plural i transversal. La trajectòria de l’exprimer ministre francès hi ajuda, ja que conjuga la seva llarga militància socialista amb un defensa insubornable dels valors republicans democràtics.

Tot i que ha estat qualificat de “paracaigudista” i “oportunista” pels seus detractors, la seva irrupció en la precampanya electoral a Barcelona ha estat un revulsiu i no tothom li gira l’esquena. Al contrari, la seva candidatura és molt ben vista, per exemple, per membres de les lògies maçòniques de la ciutat, que ja s’estan mobilitzant per donar-li suport, segons ha pogut constatar EL TRIANGLE.

Fraternitat obliga. I és que Manuel Valls ha estat iniciat en l’orde de l’escaire i el compàs. Concretament, la seva entrada a la maçoneria francesa es va produir l’any 2000, a la lògia Ni amos ni déus, fundada per maçons d’esquerres i anarquistes. Un dels seus millors amics, Alain Bauer, va ser gran mestre del Gran Orient de França (GODF), l’obediència maçònica més important de l’hexàgon, a la qual s’hi va adherir. El seu accés a la maçoneria va ser a instàncies de l’anterior batlle d’Evry, al qual va succeir en el càrrec, Jacques Guyard.

Oficialment, Manuel Valls es va desvincular de la lògia Ni amos ni déus l’any 2005. Però un maçó, encara que es doni de baixa, sempre continua sent-ho i això és el que mereix el reconeixement de molts membres de la influent fraternitat a Barcelona, que darrerament s’han acostat a Manuel Valls per fer-li avinent la connexió amb el seu nou projecte polític per assolir la Casa Gran. En els pròxims dies està prevista una trobada, formal però discreta, d’un grup de maçons catalans amb el candidat a l’alcaldia.