Una de les moltes fantasies que han alimentat el somni independentista aquests últims anys ha estat la suposada existència d’unes grans reserves de petroli a la costa catalana, concretament a la zona marítima de la Costa Brava. Segons la rumorologia –que, tot i no tenir base científica, ha circulat profusament en els ambients ‘indepes’ més iniciats- aquesta gran bossa de petroli hauria despertat l’interès d’empreses israelianes, que estarien disposades a donar suport i a finançar el procés independentista a canvi d’obtenir, un cop implantada la república catalana, drets d’explotació d’aquestes suposades fabuloses reserves d’hidrocarburs.

Com en el cas d’Escòcia, on el control de les riqueses petrolieres del mar del Nord és el “motor” de fons de les aspiracions secessionistes, aquesta hipotètica bossa de petroli de la Costa Brava havia de ser –segons els ‘indepes’ que creien aquesta rumorologia- un factor fonamental per a la sobirania econòmica de la futura república catalana i la seva anunciada prosperitat. De fet, una empresa escocesa, Cairn Energy, va sol·licitar i obtenir l’any 2011 diversos permisos d’exploració d’hidrocarburs a la zona del golf de Lleó, inclosa la Costa Brava, i de les Balears.

La concessió d’aquests permisos per part del govern de Mariano Rajoy va aixecar fortes protestes a les illes Balears –liderades per la plataforma ecologista Aliança Mar Blava-, en considerar-ho una amenaça pel medi ambient i pel sector turístic. També a les comarques gironines es va organitzar un moviment de rebuig, Aturem les prospeccions.

Un dels arguments dels ecologistes per oposar-se a aquestes concessions és que les prospeccions de Cairn Energy tenien previst emprar canons sonors per detectar l’existència de possibles bosses d’hidrocarburs, abans de procedir a la seva posterior extracció. Aquests canons sonors tenen un efecte pertorbador per les espècies marines que es comuniquen per ones, com les balenes, que provoquen la seva desorientació.

A finals de l’any passat, els països mediterranis que formen part del Conveni de Barcelona van aprovar la protecció de l’anomenat corredor de migració dels cetacis, que passa, precisament, per la zona de la costa gironina on s’havien de fer les prospeccions de petroli amb canons sonors. En estar Espanya adherida a aquest conveni, la prevista exploració d’aquestes reserves va quedar, automàticament, tocada de mort,

Efectivament, aquest passat dilluns, 29 d’octubre, un decret de la direcció general de Política Energètica i Mines, del ministeri per la Transició Ecològica, publicat al BOE, declarava l’extinció de sis de les dotze concessions d’exploració d’hidrocarburs atorgades pel govern del PP, les més properes a la costa catalana, per protegir el trànsit de les balenes. D’aquesta manera, ha quedat extingit el somni de convertir Catalunya en la “Texas del Mediterrani”. Els ecologistes catalans estan contents. Els independentistes que s’havien empassat aquesta fal·làcia, no.