Tot apunta que la resolució pactada entre les tres forces independentistes al Parlament de Catalunya, JxCat, ERC i la CUP parlarà de la "il·legalitat i il·legitimitat" de la destitució del 130è president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. El que també sembla que el pacte al que han arribat les tres forces independentistes és que es passarà de puntetes i no es ratificarà la declaració unilateral d'independència (DUI) que es va presentar al Parlament de Catalunya el passat 27 d'octubre.

Després de les negociacions, la CUP hauria acceptat posar aigua al vi a les seves propostes de cara al text presentant en un inici per JxCat per restituir la figura de Puigdemont, un text al qual ERC es va afegir posteriorment, i segons ha transcendit, essent la força independentista amb menys interès amb un enfrontament directe amb l'Estat.

Segons avança l'Ara, en els acords als quals haurien arribat tots tres grups parlamentaris seria en l'estructura que pot acabar tenint l'entorn polític de Carles Puigdemont a Bèlgica. L'estructura portaria el nom d'espai lliure de la república i estaria formada per tres òrgans, segons ha transcendit d'un document de la CUP dirigit a les bases per ser debatut i aprovat en la reunió del consell polític de dissabte vinent, i que serien el consell de la república, el president del consell de la república i l'assemblea de representants de la república.

El consell, l'equivalent a un govern, el formarien tres representants de JxCat, tres d'ERC i un de la CUP. El president, que és qui el dirigiria i escolliria als seus membres, seria Carles Puigdemont. L'assemblea de representants, que faria el paper d'un parlament, la compondrien diputats i representants del món local i la societat civil i tindria entre les seves funcions l'elecció del president.

Mentre aquesta estructura tindria la tasca d'"estructura republicana en l'exili" amb l'objectiu d'"implementar i internacionalitzar" la república, a la plaça de Sant Jaume hi hauria el Govern de la Generalitat, que el text recull per escrit que tindrà a Jordi Sànchez com a candidat a la investidura, i actuaria amb "legalitat autonòmica i obediència republicana".

El document cupaire marca un calendari que contempla que dilluns que ve es duria a terme un acte de constitució de tots els "òrgans republicans" a Brussel·les, i un o dos dies després se celebraria el ple d'investidura a Barcelona.

Per la seva banda, la Fiscalia General de l'Estat ja ha dit que ha iniciat l'estudi de les "possibles implicacions penals" derivades de la decisió adoptada per la Mesa del Parlament per admetre a tràmit les esmenes de la CUP i es refereix a la "il·legalitat manifesta" de la iniciativa.

També el govern central ha ordenat als serveis jurídics de l'Estat que analitzin "les responsabilitats en les quals poguessin incórrer els membres de la Mesa del Parlament" per l'admissió de les esmenes, que al seu judici són "il·legals i contraris a la Constitució i a l'Estatut".