Marcela Topor, esposa de l’ex-president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va distribuir, ahir dimecres 12 d’agost, a les xarxes socials el vídeo de la traducció al català de la cançó irlandesa The Foggy Dew que exalta la figura dels joves que van morir combatent per la independència l’abril de 1916. Tres anys després, es va proclamar la independència d’Irlanda. Topor escriu en el text que acompanya el vídeo, titulat La boira del matí: “Tinc ganes de compartir amb vosaltres aquesta cançó, per mi és molt inspiradora.
La versió catalana de la cançó l’ha fet el grup El fil d’Ariadna i parla d'uns “joves sense por” als quals “després de segles d’enganys i de precs mal escoltats, la venjança els cremava a les mans, honrant les veus dels seus avantpassats que cridaven: justícia i llibertat”. També diu que “En defensa de l’honor i de la pàtria del seu cor, amb coratge, encaraven l’enemic” i que “passats dies de combats, orgullosos van hissar la bandera del seu poble maltractat. S’estimaven més morir sota el cel del seu país que no viure sota el jou del rei veí”.
I acaba dient: “En caure l’últim valent un xiscle sord creuà el cel, les campanes ressonaren contra el vent en record del trist destí de tots els que van morir en la lluita d’aquells sis dies d’abril. Observats per tot el món, aquells màrtirs de l’honor engendraven d’una causa la llavor. La flama de la llibertat que per sempre ens guiarà”.
D'altra banda, l’esposa de Puigdemont s’ha sumat a la comparació que l’ex-president ha fet entre la situació a Bielorussia i Espanya i ha recriminat en una altra piulada al president del Parlament europeu, David Sassoli, que demanés que s’aturi la violència i s’alliberi els detinguts per les protestes en aquell país i que no faci cap referència a Catalunya.
Aquest és el text sencer de la cançó La boira del matí que ha inspirat a Marcela Topor.
Un dilluns del mes d’abril, fent camí cap al mercat pel pont vell que portava a la ciutat, grups d’homes marxant amb el cap ben alt amb pas ben ferm em passaven pel davant. Ni gaites, ni tambors, eren joves sense por. En silenci avançaven decidits, quan al riu va ressonar el repic del campanar. Travessant la boira del matí. Després de segles d’enganys i de precs mal escoltats, la venjança els cremava a les mans, honrant les veus dels seus avantpassats que cridaven: justícia i llibertat. En defensa de l’honor i de la pàtria del seu cor, amb coratge, encaraven l’enemic. Els seus noms mai oblidats i per sempre recordats. Travessant la boira del matí. Passats dies de combats, orgullosos van hissar la bandera del seu poble maltractat. S’estimaven més morir sota el cel del seu país que no viure sota el jou del rei veí. De sobte en la foscor, tempesta de plom i foc. Des de lluny se sentien els seus crits. Quan les bales dels soldats van ploure sense pietat. Travessant la boira del matí. En caure l’últim valent un xiscle sord creuà el cel, les campanes ressonaren contra el vent en record del trist destí de tots els que van morir en la lluita d’aquells sis dies d’abril. Observats per tot el món, aquells màrtirs de l’honor engendraven d’una causa la llavor. La flama de la llibertat que per sempre ens guiarà. Travessant la boira del matí”.
