La plena integració dels Mossos d'Esquadra al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) en el termini de 30 dies és la principal novetat acordada pels governs espanyol i català, representats respectivament pel ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i pel president de la Generalitat, Quim Torra, en la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya celebrada aquest dijous.

En la roda de premsa posterior, el ministre Grande-Marlaska i el conseller d'Interior, Miquel Buch, han exhibit bona sintonia i han anunciat diversos acords, entre els quals la creació d'una comissió de coordinació entre les juntes de seguretat. Buch també ha explicat que s'estudiarà en el marc d'una comissió la petició del govern català de fer convocar dues promocions de 450 nous agents dels Mossos cadascuna. El conseller ha expressat que "no hi ha diferències de color ni polítiques" i que els uneix la voluntat de treballar al servei de la ciutadania.

Sobre la controvèrsia dels llaços grocs, Marlaska ha destacat que hi ha compromís de cooperació i de lleialtat institucional entre les administracions per garantir un espai públic neutral per a tothom. En concret, ha manifestat la seva confiança en els Mossos d'Esquadra per assegurar-lo, així com la disposició del ministeri a ajudar-los.

Mentre que Marlaska s'ha referit a l'existència d'una percepció social segons la qual l'espai públic no és "adequat" en "determinades zones i determinades circumstàncies" per al desenvolupament de drets i llibertats, i ha reiterat la seva confiança en els Mossos per assegurar la convivència, Buch ha manifestat que per a la conselleria d'Interior no hi ha problemes de convivència, i ha assenyalat Ciutadans, sense citar aquest partit, com a responsables de determinades "crides" relatives a la retirada de llaços grocs. Així mateix, ha recomanat que davant de qualsevol conflicte la gent truqui als Mossos, i ha agraït la confiança de Marlaska en aquest cos policial.

Pel que fa a la controvèrsia dels símbols en espais públics, el ministre ha citat com a referència una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, dictada el passat 5 de juliol, que empara la retirada d'una estelada penjada en una plaça de Sant Cugat del Vallès.