"L'any que hem viscut perillosament". Així ha condensat la professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, Argèlia Queralt, les conseqüències polítiques i socials de les sessions polèmiques que va viure el Parlament de Catalunya els dies 6 i 7 de setembre de l'any passat. Aquells dies es van aprovar per via urgent les Lleis de Referèndum i de Transitorietat que intentaven donar cobertura a la consulta convocada per l'1 d'octubre pel Govern sobre la independència de Catalunya i que deixaven sense validesa l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la Constitució espanyola.
Queralt ha utilitzat aquesta expressió durant la seva intervenció en l'acte que ha organitzat la Fundació Rafael Campalans, a la seu central del PSC, i que ha tancat el primer secretari d'aquest partit, Miquel Iceta. El líder socialista ha afirmat que aquells dies "es va trencar el Parlament i es va fracturar el país". Ha repassat els seus discursos a la càmera catalana aquells dies i ha recordat que aleshores va afirmar que "molt em temo que les conseqüències del que està passant avui aquí ens causaran de molt de mal". L'empresonament de consellers i activistes independentistes, la marxa a l'estranger de l'aleshores president Carles Puigdemont i d'altres dirigents polítics i la intervenció de l'autonomia són alguns d'aquests mals posteriors, segons Iceta. Davant aquesta situació, el primer secretari del PSC ha proposat que hi hagi "una col·laboració més estreta entre els que no estem disposats que aquest país vagi cap al desastre".
Tant Iceta com la resta de ponents en aquest acte han coincidit que l'empresonament preventiu dels polítics i activistes independentistes és una mesura excessiva i que l'acusació de "rebel·lió" que se'ls imputa és inadequada. Amb tot, el dirigent socialista i la portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados, han fet referència al fet que el Consell de Garanties Estatutàries va advertir que les mesures que es van aprovar els dies 6 i 7 de setembre tindrien conseqüències penals.
A l'acte també hi ha intervingut Joan Coscubiela, que aquells dies era el portaveu de Catalunya Sí que es Pot al Parlament, el portaveu adjunt del PSC al Parlament, Ferran Pedret, i la doctora en Ciència Política de la Universitat de València, Àstrid Barrio, i la presidenta de la Fundació Campalans, Esther Niubó.
Joan Coscubiela ha afirmat que els dies 6 i 7 de setembre representen per ell "un punt d'inflexió irreversible, de no retorn" i que es van imposar dins els rengles de l'independentisme "els que eren partidaris de cremar totes les naus" davant qualsevol proposta constructiva. L'autor del llibre 'Empantanegats' ha demanat que s'obrin escletxes en aquest pantà i ha dit que no veu solucions fàcils mentre hi hagi polítics empresonats i amb les eleccions municipals tan a prop. "Cal molta pedagogia per recuperar el temps perdut", ha reclamat Coscubiela que ha qualificat d''estafa política' el debat d'aquells dies al Parlament. Tot i que ha volgut deixar clar que participava en l'acte a títol personal, ha aplaudit la celebració d'un acte conjunt del PSC i Podem Catalunya a Cerdanyola d'aquí a uns dies per parlar de federalisme i ha proposat la suma d'esforços per proposar una alternativa de país, que ha volgut deixar clar que no havia de ser un nou partit polític.
Al seu torn, Àstrid Barrio ha denunciat que els independentistes, tal com ho estan fent els populistes en nombrosos països, estan construint una democràcia liberal, que se salta la democràcia tradicional. "Estan matant la democràcia utilitzant el seu nom", ha dit. Argèlia Queralt ha insistit en la mateixa idea afirmant que "quan diuen que això va de democràcia del que va és d'independentisme". A l'acte hi han assistit representants de diferents partits. ERC no hi era present però tant Miquel Iceta com Joan Coscubiela han aplaudit les darreres afirmacions de Joan Tardà, portaveu d'aquest partit al Congrés dels Diputats, en el sentit que no es pot imposar cap solució que no tingui en compte les dues meitats en què està dividida Catalunya avui pel que fa a la seva independència.
