Artur Mas surt en diferents travesses del PDECat per a les pròximes llistes electorals. Segons ha informat Europa Press, l’antiga Convergència estaria estudiant la possibilitat de presentar Artur Mas com a cap de llista del partit per Barcelona i a Carles Puigdemont per la llista de Girona. Mas, això sí, podria encapçalar la llista del PDECat si no l’inhabiliten abans del procés electoral arran del judici del 9-N.
De fet, la possible candidatura de Mas és un tema que ell mateix ha posat sobre la taula quan ha afirmat que “l’únic que s’ha autodescartat fins ara és Puigdemont, ningú més ha de fer-ho, i jo estic dins dels que no han d’autodescartar-se”. Amb aquesta proposta el PDECat intentaria millorar els mals resultats que li auguren les enquestes davant d’ERC.
Es dóna la circumstància que el judici pel 9-N es farà del 6 al 10 de febrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on es jutjarà Artur Mas, i també a l’exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau. Malgrat la possible inhabilitació de tots tres, Artur Mas es podria presentar al cartell electoral del PDECat, si les eleccions es convoquessin abans que la sentencia fos ferma, ja que ell mateix ha advertit que estar segur que l’inhabilitaran però que recorrerà la sentencia.
Artur Mas també podria formar part de la candidatura del PDECAT però no ser el cap de llista. Alguns consideren que Artur Mas ja està amortitzat, i que no representa la pretesa renovació que va fer Convergència Democràtica quan va canviar el nom al partit. Ha transcendit, també, que dins del PDECat hi ha veus que estan convençudes que finalment no se celebrarà el referèndum independentista i que, per tant, o per aquest motiu o perquè no es puguin aprovar els pressupostos del 2017, se celebraran eleccions anticipades al Parlament.
Aquestes mateixes fonts apunten que a banda de Mas hi ha altres noms dins del partit que podrien postular-se per encapçalar la llista electoral del PDECat, com seria el cas de l’actual vicepresidenta del Govern, Neus Munté, l’alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, o el conseller de Cultura, Santi Vila, qui ja s’ha postulat també a ser el candidat del PDECat a l’alcaldia de Barcelona.
La CUP s’enfronta a Junqueras pels concerts amb les escoles de l’Opus
El projecte de pressupostos del Govern pel 2017 continua enfrontant a Junts pel Sí amb la CUP, formació imprescindible a hores d’ara per poder aprovar els comptes de la Generalitat. Junts pel Sí ja ha anunciat que no pensa apujar l’IRPF a les rendes més altes, una de les reivindicacions històriques de la CUP per donar llum verda als pressupostos. Però els cupaires tenen altres elements de queixa dels comptes fets pel vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, el republicà Oriol Junqueras.
Els anticapitalistes acusen ERC de tenir un doble llenguatge quan es tracta dels pressupostos per a Ensenyament. Els cupaires diuen que per una banda ERC assegura anar en contra de concertar amb les escoles de l’Opus Dei, i per l’altra, el vicepresident Junqueras contempla 30 milions d’euros per aquestes escoles en el projecte de pressupostos del Govern.
La CUP, per aquest motiu, s’ha manifestat aquest dimecres al costat dels sindicats CGT, COS i SEPC en contra que la Generalitat contempli mantenir en els comptes del 2017 els concerts amb les escoles de l’Opus, centres que segreguen els infants per raons de sexe. Les principals reivindicacions dels manifestants passen perquè es recuperi l’horari lectiu de 18 hores a secundària i de 23 hores a primària. També s’exigeix que se substitueixi el personal de baixa des del primer dia.
Altres reivindicacions passen perquè es redueixin les ràtios d’alumnes per aula, no tancar cap aula dels centres d’ensenyament públic, i reduir en dues hores lectives la jornada dels treballadors més grans de 55 anys. Els manifestants asseguren que seguiran lluitant contra uns pressupostos “que continuen privatitzant l’educació pública”. Entre les manifestants davant del Parlament hi havia les diputades de la CUP al Parlament Anna Gabriel i Gabriela Serra.
