Raül Romeva, el cessat conseller d’Afers i Relacions Institucionals, Exteriors i Transparència de la Generalitat, és una persona d’inequívoca trajectòria progressista, com va demostrar durant els deu anys (2004-14) que va ser diputat al Parlament Europeu en representació d’ICV i membre del grup dels Verds/ALE. Però el procés independentista ha trastocat la seva visió idealista del món per la qual va lluitar durant tants anys. Això es va fer evident quan el 2015 va acceptar encapçalar la llista de Junts pel Sí i va incorporar-se posteriorment al govern presidit per Carles Puigdemont.
Hi ha una frase atribuïda a lord Palmerston, un ex-primer ministre britànic del segle XIX, que resumeix el cinisme que caracteritza les relacions internacionals: “Anglaterra no té aliats permanents ni enemics perpetus. Només els nostres interessos són eterns i perpetus“. Com a màxim responsable de la política exterior de la Generalitat, Raül Romeva va aplicar aquest pragmatisme sense escrúpols, en la línia que també preconitzava Felipe González, parafrasejant el líder xinès Deng Xiaoping: “No importa si el gat és blanc o negre. L’important és que caci ratolins“.
ELS DOCUMENTS DEL FARA
Amb l’objectiu d’aconseguir suports internacionals al projecte independentista de Catalunya, Raül Romeva va concentrar els seus esforços a fer forat als Estats Units, coincidint amb l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. Tant és que el nou president nord-americà sigui el dimoni per a les esquerres i per als moviments ecologistes planetaris, en els quals havia militat activament Raül Romeva abans d’enrolar-se en l’aventura secessionista de Junts x Sí.
Als Estats Units és d’obligat compliment l’anomenat Foreign Agents Registration Act (FARA), un registre on tots els lobbys estrangers que operen al país han d’explicar detalladament les seves activitats. I la Catalonia Delegation USA Inc. (l’ambaixada que la Generalitat tenia a Nova York, tancada fa poc en aplicació de l’article 155) estava adscrita al FARA, un organisme que fa públics els seus arxius.
D’aquesta manera s’ha pogut saber que l’ambaixador català als Estats Units, Andrew Davis, i el seu ajudant, Xavier Vila, han desplegat en els últims mesos una intensa campanya de relacions públiques i d’influència amb un nodrit nombre de diputats i senadors del Partit Republicà, en especial els més pròxims i de més confiança del president Donald Trump. És a dir, Raül Romeva es va guardar les seves profundes conviccions ètiques i progressistes a l’armari i va ordenar als seus homes a Nova York que intensifiquessin al màxim les relacions amb l’entorn immediat del president nord-americà amb la hipotètica esperança que donaria suport i reconeixement al procés secessionista endegat a Catalunya.
Coneguda és la bona relació que tenia, de fa anys, l’entorn d’Artur Mas amb l’estrambòtic congressista de Califòrnia Dana Rohrabacher (vegeu l’edició n. 1.257), a qui Carles Puigdemont va rebre al Palau de la Generalitat el 9 d’abril de l’any passat. Però des de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca fins a finals del passat mes d’octubre, quan el govern català va ser destituït, Andrew Davis i Xavier Vila van multiplicar les seves reunions amb congressistes, senadors, caps de gabinet i assessors legislatius del Partit Republicà: 34, segons recull l’últim informe del FARA.
Destaquen, en aquest sentit, les gestions fetes amb Francis Rooney, vicepresident de la comissió d’Afers Exteriors, i amb col·laboradors dels congressistes Tom Marino, Kevin Yoder, Carlos Curbelo i Tom MacArthur, entre d’altres.
