Com els grans conflictes bèl·lics, l’anomenada guerra del futbol, que han lliurat Prisa i Mediapro la darrera dècada per una disputa contractual sobre drets d’emissió, té conseqüències més enllà de la fi oficial de les hostilitats. En aquest cas, Mediapro vol que Prisa li pagui una indemnització de 89,7 milions d’euros perquè, durant aquest conflicte, es va veure abocada al concurs de creditors.
La suspensió de pagaments de Mediapro va tenir lloc el 2010 arran d’una sentència judicial que l’obligava a pagar més de 104 milions d’euros a Audiovisual Sport, empresa administradora dels drets televisius de la lliga espanyola de futbol, per un incompliment del contracte que havia signat la mateixa Mediapro amb Sogecable, societat predecessora de Prisa TV.
Després que el Tribunal Suprem donés finalment la raó a Mediapro l’any 2015, el grup de Jaume Roures i els seus socis reclama una indemnització, segons publica Vozpópuli citant l’Informe Anual de Comptes de Prisa. Mediapro sosté que es va veure obligada a sol·licitar el concurs de creditors quan Prisa va reclamar l’execució d’aquella resolució, que encara no era la sentència ferma que tancava el conflicte.
D’altra banda, el grup mediàtic propietari d’El País i la Cadena SER ha reclamat 85 milions d’euros a Mediapro mitjançant una demanda presentada en un jutjat de Barcelona l’any passat. En aquest cas, Prisa acusa Mediapro d’impagament dels beneficis corresponents a les temporades 2007/2008 i 2008/2009 relatius a l’explotació dels drets de diversos equips.
Així mateix, està pendent de resolució la querella interposada contra Prisa i una periodista d’El País per una informació que va atribuir a Roures 250 milions d’euros en 150 comptes bancaris, dels quals un terç, segons aquella informació, estarien ubicats a paradisos fiscals.
