"Sense els insectes pol·linitzadors com les abelles, es produiria una catàstrofe" perquè són els responsables de la reproducció de molts dels nostres conreus i de la generació de fruits com les pomes, les taronges o les maduixes. Així ho explica a EL TRIANGLE el president de la Fundació Amics de les Abelles, Luis Pérez Ventosa. Aquest veterà apicultor admet que "s'està detectant una reducció de la població dels pol·linitzadors", fet que constata l'estudi de Greenpeace El declivi de les abelles.

L'ONG ecologista exposa que les abelles són el grup pol·linitzador predominant al planeta, i que el seu nombre s'està reduint, en especial a Amèrica del Nord i al nord d'Europa Occidental. Segons l'informe, la reducció de colònies d'abelles generadores de la mel pot oscil·lar entre el 20% i el 40%. Una primera avaluació global sobre pol·linitzadors realitzada per la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) ha trobat que un 16% dels pol·linitzadors vertebrats (ratpenats, colibrís...) estan en perill d'extinció, mentre que el 40% dels invertebrats (abelles, papallones...) mostren nivells d'amenaça alts.

Així com l'arròs o el blat es pol·linitzen gràcies al vent, conreus propis de la dieta mediterrània com la fruita i la verdura es veuen greument afectats per la minva d'abelles, vespes, papallones o escarabats. Experiments internacionals mostren que als llocs amb major biodiversitat i abundància de pol·linitzadors, la producció de fruits i llavors creix.

"Es requereix una acció immediata per protegir el servei ecològic essencial que és la pol·linització", com recull l'estudi de Greenpeace. Segons explica a EL TRIANGLE el professor de Botànica de la Universitat de Barcelona i apicultor ecològic Jaume Cambra, la pol·linització perilla, principalment, a les zones agrícoles de regadiu, d'alt nivell productiu i amb un ús intensiu de pesticides. El panorama és més negre, segons Jaume Cambra, a l'hemisferi nord que no pas al sud. Espanya és el país de la Unió Europea amb major producció apícola, seguit per Grècia. En els darrers 10 anys, el nombre d'explotacions i de ruscos ha crescut, però la seva productivitat ha baixat a causa del fenomen que està vivint la pol·linització.


Què mata les abelles?

La mortaldat de les abelles es deu a una combinació de factors a nivell global: l'impacte de les espècies exòtiques invasores, les pràctiques agrícoles intensives i l'ús de pesticides, els canvis en l'ús del sòl i el canvi climàtic. La varroa és el principal enemic de l'apicultura a tot el món. Luis Pérez Ventosa, president de la Fundació Amics de les Abelles, exposa que les abelles "no saben defensar-se d'aquesta espècie invasiva i mata eixams sencers. És un paràsit que es fa resistent als tractaments i cal més investigació". La vespa asiàtica o velutina és un altre enemic mortal de les abelles de la mel. En un dia pot matar fins a 50 abelles, fet que afecta greument la productivitat del sector.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA