Entre d'altres càrrecs lligats a la seva influència a la cúpula del PDECat (exCDC), els italians d'Endesa van nomenar, l'any 2011, David Madí president del consell assessor de l'elèctrica a Catalunya. La seva missió és clara: vetllar pels interessos d'Endesa davant el govern de la Generalitat, on va ser durant anys la mà dreta i principal prescriptor polític d'Artur Mas.

Però des de l'arribada de Carles Puigdemont al palau de la plaça de Sant Jaume i de la designació d'Oriol Junqueras com a vicepresident de l'àrea econòmica, David Madí ha deixat de tenir mà en les decisions governamentals. Així s'infereix de la introducció en els Pressupostos de la Generalitat pel 2017, actualment en tramitació parlamentària, d'un nou impost que grava la producció, la manipulació, el transport, la custòdia i l'emissió d'elements radioactius de les tres centrals nuclears operatives a Catalunya, de les quals Endesa és la principal accionista.


En total, aquest nou impost preveu recaptar aquest any 28,3 milions d'euros. Com és obvi, a Endesa no li fa cap mena de gràcia que el govern de la Generalitat penalitzi fiscalment les seves activitats. En tot cas, contempla traslladar el seu impacte amb un recàrrec sobre el rebut de la factura elèctrica que paguem els catalans.


Curiosament, qui també ha criticat aquest nou impost és el Moviment Ibèric Antinuclear (MIA), del qual forma part l'entitat Ecologistes en Acció. Segons el MIA, aquest gravamen reconeix de manera implícita la perillositat de les centrals nuclears i, a parer seu, és una irresponsabilitat posar un impost sobre una activitat que constitueix una amenaça mortal per a la població catalana. A més, els ecologistes creuen que amb aquest impost la Generalitat està obrint la via per a la renovació de les llicències de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs, que caduquen els anys 2020 i 2021.